dimarts, 11 de desembre de 2007

Come on Alan, Let's Go to Canada!

Iraq i Ana

A l'episodi d'avui de l'excel·lent Boston Legal, el duet d'advocats format per Alan Shore (James Spader) i Denny Crane (William Shatner) interposa una demanda a la National Guard per no prestar els seus serveis durant unes inundacions, que han fet perdre el negoci i la casa al demandant. La crítica, no gaire velada, dispara contra el fet que la majoria dels efectius són encara a l'Iraq i per tant, no acompleixen el mandat de socórrer emergències a casa —com durant el desastre del Katrina. En un speech magistral, Shore compara les despeses ingents de les guerres d'Iraq i l'Afganistan amb la menudesa que suposaria, per exemple, acabar amb la pobresa als Estats Units, dotar als ciutadans d'un sistema sanitari públic o d'una educació de qualitat.

A l'altre cas de l'episodi, la neta d'una de les sòcies del bufet és expulsada de l'institut perquè ha estripat els tests amb què el sistema educatiu americà valora el rendiment dels seus centres. Aquests són els tests que mostren, per exemple, que a l'Estat de Mississipí només un 19% dels fourth-graders (9-10 anys) assoleix el nivell de lectura bàsic. La noia acaba de tornar d'Anglaterra on s'ha sentit ignorant i, un cop a casa, es revela contra les mancances de l'ensenyament públic que els donen. Durant el judici, que se celebra per tal de revocar l'expulsió de l'institut, se senten unes quantes perles:

L'Estat de Mississipí va acabar redactant tests específic per tal d'arreglar una mica les dades sobre les mancances educatives i així intentar fregar la mitjana federal del 34% que assoleix el nivell bàsic lector.

Una cinquena part dels americans no saben situar els seu propi país en un mapa, la meitat no saben col·locar Nova York al mapa dels Estats Units, un terç (després del desastre del Katrina) encara no situen correctament l'Estat de Louisiana.

Continuem: el 29% no saben què fer amb l'Oceà Pacífic si tenen un planisferi al davant, el 58% no saben cap on cau el North-East i el 69% ni flors d'on para Anglaterra.

I és que amb dades així no et queda sinó fer teva la frase que Denny Crane li diu a Alan Shore quan no els deixen allistar-se a la Guàrdia Nacional: Come on Alan, Let's Go to Canada!

16 comentaris:

  1. JETUVA dixit.
    Ara fa uns quants anys, vaig fer unes classes a un grup d'estudiants americans que ja eren llicenciats universitaris en Filologia. I, per primer cop, van sentir parlar d'un tal Noam Chomsky, un desconegut absolut per a ells. I sembla que les coses no han millorat.

    ResponSuprimeix
  2. De la meva collita pròpia: conversa entre un català i un ianqui.
    - Me'n vaig a Anglaterra.
    - Anglaterra?
    - Sí, a Europa.
    - Ah. Hi parlen castellà?
    - Eeem... no, anglès.
    - Però deu ser anglès amb accent, no?
    - Mmh.. sí, accent britànic.

    ResponSuprimeix
  3. Quina meravella de sèrie! La van a començar en prime time a Tele 5 (o a Antena 3?) i de seguida la van marginar a la mitjanit. Ara em sembla que ha desaparegut de la programació d'aquesta emissora, com tantes altres coses bones. Només queda "la televisión chatarra" que diuen els llatinoamericans.

    ResponSuprimeix
  4. salvador,

    Aquesta conversa és de debò? Aquí a Nova York?

    Awesome!

    ResponSuprimeix
  5. Jo també vaig veure l'episodi de Boston Legal!! I vaig flipar...
    La veritat és que en aquesta sèrie són molt crítics, quasi cruels amb molts aspectes de la societat americana...
    Però també és veritat que cada 2x3 se'ls hi omple la boca amb un "we are the leaders of the Free World!". Em semble que els guionistes tenen una mica transtorns de doble personalitat!!

    ResponSuprimeix
  6. Sí, sí, una conversa real com la vida mateixa i al cor de Manhattan. Son la pera...

    ResponSuprimeix
  7. Gran episodi, si.
    Els dos casos carreguen de front contra el sistema ianqui.

    De totes maneres, es molt valorable que existeixi una serie com aquesta en prime time. No se si a molts paisos deixarien tenir a prime time una serie que tracta realment de burro (i crec que fins i tot li ho diuen) al seu president.

    PS. Memorable tambe el troc de l'episodi on surt Miss South Carolina 2007 com a exemple del nivell cultural dels estudiants.

    http://youtube.com/watch?v=lj3iNxZ8Dww

    Es la meva serie favorita actualment!

    ResponSuprimeix
  8. Jur, jur, jur...

    http://youtube.com/watch?v=C6r1IcY1pv0

    ResponSuprimeix
  9. 100% d'acord amb tot el què s'ha dit. Ara bé, de veritat penseu que fer tests d'aquest tipus a estudiants de primària i secundària d'Espanya i Catalunya donaria resultats gaire diferents?

    Em sona un estudi sobre el nivell del sistema educatiu català fet públic darrrament...

    ResponSuprimeix
  10. A Catalunya educativament els passem la mà per la cara, no en tinc cap dubte.
    A mi em sorprèn el rudimentari estat del benestar que tenen els ianquis, o és que el nostre estat del benestar és massa elevat? i encara ens queixem...
    Salut

    ResponSuprimeix
  11. M'he quedat tremolant pel blog i maretjada pels comentaris.
    De vegades es millor no saber i celebrar-ho amb carabasses....
    Que estan bojos aquestos Iankis!

    ResponSuprimeix
  12. Als US, dimarts a ABC a les 10/9c.

    ResponSuprimeix
  13. Flanagan!

    Estic mirant el vídeo de l'enllaç que has penjat i no m'ho crec.

    Genial quan els fa posar la xinxeta al mapa...

    Tan o més bo que el vídeo de la miss, del qual ens ha deixat el link mr.big apple.

    ResponSuprimeix
  14. Per temes de feina he hagut de parlar amb un suport tècnic que està als EEUU aquesta setmana i és molt divertit. El tipus que estava a l'altre costat de la línia sabia moltíssim de la part de la que ell era responsable però no tenia ni un coneixement bàsic d'àrees que li eren properes.
    S'especialitzen massa i no tenen gens de cultura general, ni coneixements bàsics d'altres branques del seu negoci.

    ResponSuprimeix
  15. En alguns casos, totalment d'acord; però a casa nostra també passa això.

    ResponSuprimeix