dimecres, 19 de desembre del 2007

Express Bus

De Pelos

Ara i aquí, i a aquestes hores. Baixo cap a Manhattan amb un BxM7. Nova York és d'aquests llocs en què no pots dir mai que no, en què t'has d'espolsar la mandra de les orelles, deixar-te convèncer, encara que això suposi un trajecte de tornada cap a casa ben llarg més enllà de les onze. La vetllada s'ho mereixia. Parafrasejant l'amic Guillem… ens hem trobat (de casualitat) a Co-op City amb tot un “doctor per Brown University, professor a Stony Brook, una de les joves promeses de la literatura nord-americana…” poeta i traductor del català a l'anglès.

--

Baixo a Manhattan des del Bronx, des d'aquest mall de dimensions faraòniques, Bay Plaza que, per qui no ho sàpiga, pren el nom de la badia que hi ha ben a la vora —el Bronx és a primera línia de mar.

Baixo per un entramat d'autopistes difícil d'afigurar. Els parcs i els vorals de la carretera encara semblen una pista de gel, però els camins són del tot transitables. Deixem enrere la majestuositat de les torres de Co-op City i passem pel Bronx de casetes unifamiliars, ben guarnides amb una decoració nadalenca super size.

Des de l'escalèxtric, divisem un altre Bronx; el dels hangars i els tallers mecànics i, més enllà, un altre encara; el de cases de quatre i cinc plantes, brownstones amb l'escala d'incendis per fora, que formarien un continu indestriable amb Harlem si no fos que els en separa un riu.

Primer creuem el Bronx River i, més tard, el Harlem River i passem del continent a l'illa pel Triborough Bridge. Davant dels nostres nassos, Manhattan ens rep amb tots els colors de l'Spanish Harlem; les Groceries llatines a cada cantonada, i els Barbers i els Beauty Salons. Més avall, m'espera l'insubstancial Upper East.

4 comentaris: