6170 quilòmetres
Tornar a Nova York comença a ser rutina. Hi arribo, per enèsima vegada (i per tercera a començar un nou any). I recordo com, en la meva segona visita a la ciutat, en aquella en que venia a instal·lar-m'hi, ho vaig fer sense maletes i ben carregat d'incerteses.
Avui, després de vuit hores llargues de vol, em retrobo amb una Nova York coberta d'una densa calitja —del tot inusual aquesta època de l'any. El jet lag i el cansament, m'aguditzen la percepció dels contrastos que separen aquesta ciutat de Barcelona (més enllà de les vuit hores i dels sis mil quilòmetres): les fortes olors, la brutícia al carrer, els perímetres de les cintures, i els desemparats (que aquí són aquells que no tenen assegurança mèdica, entre moltes altres coses).
Fa dos anys, vaig arribar sense maletes. Avui ho he fet sense les claus.
No hi ha res com viatjar lleuger d'equipatge. Quina enveja. Welcome "home".
ResponEliminaGràcies!
ResponEliminaSí noi, però aquest cop anava ben carregat; tot i que sense les claus de casa...i vaig haver d'anar a buscar el "superintendent"
ben retornat. Lo de les claus també podria servir de metàfora, no?
ResponEliminagràcies per l'enllaç
jetuva dixit,
ResponEliminaLes claus també estan fent, ara mateix, un vol de 6170 kilòmetres...
Je, je, je... Bon Any!
ResponEliminaHappy Year i feliç tot!
ResponElimina