dimarts, 1 de gener de 2008

Des de Barcelona, NYC mon amour

Iraq i Ana

En aquesta ciutat no pots sortir de casa sense una càmera de fotografiar. Si ho fas, t'acabaràs estirant els cabells —us ho dic per experiència.

A Nova York, t'agafa un nosequè per documentar-ho tot. Pot ser un rètol que ha sobreviscut al pas del temps, algú abillat de manera estrafolària, o qualsevol mostra de cultura popular cada dues cantonades.

Si vols actuar de cronista, també caldrà que et calcis amb paper i llapis per tal de fixar els records fugissers.

--
Bons propòsits per a un nou any a la ciutat de línies verticals.

5 comentaris:

  1. Cada cop que et llegeixo... Quina enveja!! De la bona, eh...! Espero que un dia vindré a conèixer aquesta ciutat que se'm fa tan atractiva! Que tinguis un fantàstic any nou!
    ;-)

    ResponSuprimeix
  2. Moltes gràcies,
    Jo també et desitjo un bon any nou. Sempre ets a temps de visitar la ciutat de línies verticals.

    Nova York no es mourà d'on és, per molt vent que bufi i que alguns cops sembli que Manhattan s'ha de desenganxar dels ponts que l'uneixen al continent i a Long Island.

    ResponSuprimeix
  3. Això, ´suposo que a més petita escala també em passa aquí a Tortosa, o quan vas en contxer per aquests móns, que moltes vegades et penedeixes deno portar la càmera. Evidentment, a NY ha de ser l'òstia.

    ResponSuprimeix
  4. Aquesta foto està feta des del carrer de "casa", el Pennsylvania Hotel, que sembla ser que tiraran a terra per fer-hi una torre d'oficines enorme.

    M'he quedat pilladíssima de la ciutat, Miq...

    ResponSuprimeix