Des de Barcelona, NYC mon amour
En aquesta ciutat no pots sortir de casa sense una càmera de fotografiar. Si ho fas, t'acabaràs estirant els cabells —us ho dic per experiència.
A Nova York, t'agafa un nosequè per documentar-ho tot. Pot ser un rètol que ha sobreviscut al pas del temps, algú abillat de manera estrafolària, o qualsevol mostra de cultura popular cada dues cantonades.
Si vols actuar de cronista, també caldrà que et calcis amb paper i llapis per tal de fixar els records fugissers.
--
Bons propòsits per a un nou any a la ciutat de línies verticals.
Cada cop que et llegeixo... Quina enveja!! De la bona, eh...! Espero que un dia vindré a conèixer aquesta ciutat que se'm fa tan atractiva! Que tinguis un fantàstic any nou!
ResponElimina;-)
Moltes gràcies,
ResponEliminaJo també et desitjo un bon any nou. Sempre ets a temps de visitar la ciutat de línies verticals.
Nova York no es mourà d'on és, per molt vent que bufi i que alguns cops sembli que Manhattan s'ha de desenganxar dels ponts que l'uneixen al continent i a Long Island.
Molt bon any
ResponEliminaAixò, ´suposo que a més petita escala també em passa aquí a Tortosa, o quan vas en contxer per aquests móns, que moltes vegades et penedeixes deno portar la càmera. Evidentment, a NY ha de ser l'òstia.
ResponEliminaAquesta foto està feta des del carrer de "casa", el Pennsylvania Hotel, que sembla ser que tiraran a terra per fer-hi una torre d'oficines enorme.
ResponEliminaM'he quedat pilladíssima de la ciutat, Miq...