Intermezzo

Gener de 1916. Enric Granados i Pau Casals són a Nova York per als preparatius de l'estrena de Goyescas, a la Metropolitan Opera House. L'adaptació lírica de l'obra, amb llibret de Fernando Periquet, havia d'haver estat estrenada a l'Òpera de Paris que, dos anys abans, n'havia fet l'encàrrec al músic lleidatà; però l'esclat de la Primera Guerra Mundial va estroncar-ne l'estrena i, finalment, a l'altra banda de l'Atlàntic, la Metropolitan Opera House de Nova York li va obrir les portes.

«Vaig participar en els treballs preparatoris i vaig assistir als assaigs. Granados es quedava en un racó, com una criatura espantada, sense gosar dir res. Com em va fer patir aquells dies! El director i els músics de l'orquestra em demanaven precisions sobre tal o tal passatge, jo anava a veure el meu amic, i ell, neguitós, només em deia: «Però que ho toquin com els sembli que ho han de tocar». Una tarda se'm presentà, desolat, plorant, amb uns papers a la mà: el director li havia dit que l'obra resultava massa curta i que calia «entretenir» el públic durant un entreacte una mica llarg. Granados havia escrit, en unes hores, el cèlebre Intermezzo, que ell considerava com una lamentable concessió… Vaig mirar la partitura, el vaig abraçar i li vaig dir: «Pots estar ben tranquil. T'ha sortit una pàgina magnífica!». L'estrena de Goyescas, a la Metropolitan, va constituir un dels èxits que fan època. Mai no havia presenciat en un teatre una tal explosió d'entusiasme. Els espectadors no es cansaven d'aplaudir, i, al mateix temps, ploraven d'emoció.»

—Josep M. Corredor, Converses amb Pau Casals, 1967.