dijous, 21 de febrer del 2008

Intermezzo

Gener de 1916. Enric Granados i Pau Casals són a Nova York per als preparatius de l'estrena de Goyescas, a la Metropolitan Opera House. L'adaptació lírica de l'obra, amb llibret de Fernando Periquet, havia d'haver estat estrenada a l'Òpera de Paris que, dos anys abans, n'havia fet l'encàrrec al músic lleidatà; però l'esclat de la Primera Guerra Mundial va estroncar-ne l'estrena i, finalment, a l'altra banda de l'Atlàntic, la Metropolitan Opera House de Nova York li va obrir les portes.

«Vaig participar en els treballs preparatoris i vaig assistir als assaigs. Granados es quedava en un racó, com una criatura espantada, sense gosar dir res. Com em va fer patir aquells dies! El director i els músics de l'orquestra em demanaven precisions sobre tal o tal passatge, jo anava a veure el meu amic, i ell, neguitós, només em deia: «Però que ho toquin com els sembli que ho han de tocar». Una tarda se'm presentà, desolat, plorant, amb uns papers a la mà: el director li havia dit que l'obra resultava massa curta i que calia «entretenir» el públic durant un entreacte una mica llarg. Granados havia escrit, en unes hores, el cèlebre Intermezzo, que ell considerava com una lamentable concessió… Vaig mirar la partitura, el vaig abraçar i li vaig dir: «Pots estar ben tranquil. T'ha sortit una pàgina magnífica!». L'estrena de Goyescas, a la Metropolitan, va constituir un dels èxits que fan època. Mai no havia presenciat en un teatre una tal explosió d'entusiasme. Els espectadors no es cansaven d'aplaudir, i, al mateix temps, ploraven d'emoció.»

Josep M. Corredor, Converses amb Pau Casals, 1967.


11 comentaris:

  1. La interpretació de Jacqueline du Pré és magnífica. Moltes gràcies per aquest regal!

    ResponElimina
  2. miq ets un pou de ciència i cultura... molt gran amic, molt gran

    ResponElimina
  3. Un plaer escoltar l'exquisida interpretació de la malaguanyada Jacqueline Du Pré. Gràcies per haver trobat i penjat aquest video

    ResponElimina
  4. M'afegeixo als comentaris anteriors: una magnífica interpretació i l'agraïment per haver-lo penjat.

    ResponElimina
  5. Sembla mentida que aquest Intermezzo de Granados, d'una bellesa extraordinària, fos escrit en tan sols unes hores per una mà insegura, i que el seu autor el considerés com “una lamentable concessió”.

    L'anècdota, contada per Pau Casals, afegeix una dosi més de dramatisme a la peça (interpretada de manera brillant per les germanes Du Pré). És un presagi del final tràgic que esperava al genial músic català, en aigües del canal de la Mànega —tot un testament.

    ResponElimina
  6. Totalment d'acord: magnífic! Gràcies, miq

    ResponElimina
  7. Em sento inculte... dec ser-ho molt, perquè ni havia escoltat aquesta peça ni havia sentit mai el nom Du Pré fins ara. Però, això sí, m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  8. Jacqueline du Pré va ser una violoncel·lista anglesa; una de les grans intèrprets d'aquest instrument del segle passat. Dona del director i pianista Daniel Barenboim, va morir als 42 anys d'esclerosi múltiple. Els seus germans Hilary i Piers van escriure'n la biografia A Genius in the Family, que va ser duta al cinema, el 1998, per Anand Tucker a la pel·lícula Hilary and Jackie, amb Emily Watson en el paper de la violoncel·lista.

    ResponElimina
  9. Pel que he llegit, deu n'hi do quina vida va tenir, la pobre. M'ha sobtat llegir sobre la polèmica que va causar 'Hilary & Jackie'.

    ResponElimina
  10. M'ha saltat la llagrimeta i tot, dec estar especialment sensible...

    És preciós.
    Bona nit(bon dia)

    ResponElimina