dilluns, 24 de març de 2008

Back To The Future

HSA

És un dels museus, si se'n pot dir així, més desconeguts de la ciutat. Ben allunyat de les rutes turístiques —a les portes dels Washington Heights, en un barri majoritàriament hispà del nord-oest de Manhattan.

Ja d'entrada, et rep un majestuós Cid Campeador que contrasta amb l'aspecte, més aviat arguellat, del Quixot que hi ha a la vora. Un cop a dins, et transportes en el temps; ben poques coses deuen haver canviat a la Hispanic Society of America des de 1908, quan el milionari Archer M. Huntington va fer construir aquest edifici, que conté la seva vasta col·lecció d'art ibèric. Velázquez, Goya, El Greco, però sobretot Sorolla i les seva sèrie de pintures de gran format que, fins fa poc, decoraven la biblioteca i que, durant un parell d'anys, seran a l'exili, a les terres d'Espanya que representen.

A la Hispanic, hi trobareu obres de Nonell, Viladrich, Fortuny, Mir, i Benlliure; ceràmica d'arreu dels Països Catalans; retaules i escultures medievals; dues edicions de Tirant lo Blanc: la primera, publicada a València el 1490, i la segona, a Barcelona el 1497; i documents de diversos monestirs catalans i dels reis Jaume I i II, Pere III, Joan I, Martí I, Ferran I i II, entre els més de dos-cents mil volums que conté la biblioteca.

I, si entre tant d'art us agafa pixera, una visita als lavabos del museu us permetrà alleujar la bufeta al mateix lloc on Archer M. Huntington canviava l'aigua de les olives. A la Hispanic Society, fins i tot anar al lavabo és un viatge al passat.

11 comentaris:

  1. Val la pena anar-hi nique sigui només pels Sorolla. Una pena que sigui un museu que passa totalment desapercebut enmig de la immensa oferta cultural de la ciutat. Turistes: recordeu-ho!

    ResponSuprimeix
  2. Doncs sí que sembla interessant aquesta institució, Miq. La veritat és que ni n'havia sentit a parlar. Tot i això, espero que l'estat general de l'edifici no sigui com el dels seus lavabos, que sinó no sé si arribaré a temps de veure'l! :-)

    ResponSuprimeix
  3. Jo farà cosa d'un més vaig veure els quadros costumbristes de Sorolla que ha restaurat i estan exposats a València. Són una mica esperpèntics (la tela de catalunya barreja en una mateixa imatge pescadors, mossos d'esquadra vestits de gala, pubilles... en una caleta de la costa brava!!!) però la veritat és que les dimensions impresionen.

    ResponSuprimeix
  4. És una molt bona amiga, qui amb molt d'art va restaurar els Sorolles aquí a Nova York, abans que emprenguessin el periple per la pell de brau.

    ResponSuprimeix
  5. Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura, aquest és un exemple. Tantes coses que queden per veure...avui una més. Gràcies.

    ResponSuprimeix
  6. Doncs a mi em sembla que els documents haurien de tornar.

    ResponSuprimeix
  7. Doncs aquesta me l'apunto per a la propera estada. El meu desconeixement era total. Aquestes coses penso que s'haurien de promocionar des d'aquí.

    ResponSuprimeix
  8. anònim,
    en tant que van ser comprats —documents i obres d'art— no crec que hagin de tornar pas; a no ser que alguna institució catalana els vulgui adquirir, previ pagament o cessió.

    Una altra cosa seria que haguessin estat robats, com el fris del Partenó o els documents de particulars i d'institucions que hi ha en un magatzem a Salamanca.

    ResponSuprimeix
  9. La Hispanic Society dóna per escriure un llibre!! O dos! L'espectacularitat de la qualitat de les obres que amaga és equivalent a l'espectacularitat de les condiciones pèsimes en les que són exposades i emmagatzemades les obres. La nostra amiga Oroneta ens amenitzava amb històries per no dormir que pasaven allà dins i amb visites a les catacumbes del museu, que millor oblidar per no haver d'anar a la Unesco per denunciar-los per crim contra patrimoni artístic o alguna cosa semblant.

    ResponSuprimeix
  10. Sí, foren tots comprats de manera legal i per tant poc es pot fer.
    Em consta però que les autoritats del moment (una fantàstica dictadura) feien els ulls molt grossos amb tot aquell tràfec. Les relacions entre Franco i Hunttington eren més que bones i per tant un poc de paper per reciclar en mans d'uns iankis molt simpàtics no tenien cap importància en aquell moment. Sobretot si pensem que les simpaties podien tirar-los un trifàsic a terres germàniques.
    Per a aquells que no tinguen pensat en anar a NY en una temporada llarga podeu trobar l'escultura del Cid en mig de la ciutat de València, concretament a Plaça Espanya. Aquesta figura va ser creada per la segona dona de Huntington i donada a la ciutat.
    Passeu per la Hispanic que no us decebrà....
    Seguirem parlant

    ResponSuprimeix
  11. I els Sorollas al MNAC ara mateix... Val la pena passar-s'hi!

    ResponSuprimeix