dimarts, 25 de març de 2008

‘Wild’ Side Story

Americ Ana

Encara trobo amics, que no han estat mai a Nova York, i en tenen aquella visió de ciutat violenta dels setanta i els vuitanta, plasmada en pel·lícules com Fort Apache, The Bronx. Per ells, paraules com Harlem o El Bronx duen implícites ressonàncies de bandes rivals que imposaven la seva llei al barri. I què me'n dieu d'un subway ple de grafits on t'exposes a que et robin o que et facin vés a saber què mentre sona un hip-hop infernal com a banda sonora? Per això, no em creuen quan els explico que de tot això res de res, i que Nova York és una ciutat ben segura i tranquil·la on, a diferència de Barcelona, pots deixar la cartera, el mòbil i el portàtil sobre una taula d'un cafè, sense patir perquè te'ls furtin. Tot i això, si t'aficiones a la informació local de successos de les deu i les onze, encara pots tornar enrere en el temps, al Nova York pre-Giuliani i pre-Bloomberg.

Són iniciatives com la de l'alcalde actual en contra de les armes il·legals, les que han fet que el rètol de la foto d'avui —a la porta d'un cinema del carrer quaranta-dos— ens sembli d'allò més estrany.

9 comentaris:

  1. Recordo el primer cop que vaig posar els peus als US. Dies després de mourem per algunes poblacions, vaig entrar en un edifici federal i vaig veure un cartellet semblant a aquest, i vaig ser conscient de que al meu voltant, tots aquests dies, la gent podia dur armes pq estaven el seu dret.
    Un hall després, hi havia un altre cartellet amb uns símbols més explícits: una pistola tatxada. un machete tatxat. Una escopeta tatxada. un bazooka tatxat. una granada tatxada.
    Em vaig cagar de por al pensar què collons podia portar la gent a les butxaques... diga'm paranoic.

    ResponSuprimeix
  2. Si aquest rètol és necessari, com diu el Rubén, fa por pensar què porta la gent que seu al teu costat al restaurant, al metro o que passeja a prop teu...

    ResponSuprimeix
  3. La segona esmena de la Constitució dels Estats Units diu literalment: "A well regulated militia being necessary to the security of a free State, the right of the People to keep and bear arms, shall not be infringed."
    Tot i les interpretacions, jo no la vull pel nostre País

    ResponSuprimeix
  4. quina por...
    L'altre dia em vaig entretenir - gràcies als retards aeris- a mirar amb detall tot el que no et deixen dur en l'equipatge de mà abans de volar...sort que ho vaig mirar perquè qui sap si un dia em despisto i poso un míssil a la bossa sense parar compte!

    ResponSuprimeix
  5. Les grans ciutats només desplacen de lloc la seva part salvatge. Mai la perden.

    ResponSuprimeix
  6. Per sort, Nova York en aquest aspecte, ja no és ni un trist reflex del que va ser, i cartells com aquest resten com a vestigis del passat. És una ciutat ben tranquil·la. És veritat que això, com a tota ciutat gran, depèn del barri, però en general és més segura que Barcelona.

    ResponSuprimeix
  7. Doncs jo no vaig tindre la sort de conèixer aquestos cartellets. D'altra banda vaig conviure, a finals dels 80 amb xiquets de 12 anys amb "pipes" de diferents models i categories a la motxilla. Recorde perfectament el primer dia que en vaig vore una en viu i en directe...malauradament després d'un cert temps tot semblava quotidià....

    ResponSuprimeix
  8. Quina por els vuitanta a NY.
    Per això ets tan wild ;-)

    ResponSuprimeix
  9. Jo hi vaig anar amb totes aquestes pors i vaig tenir la grata sorpresa de sentir-m'hi molt segura i tranquil·la, la veritat.

    ResponSuprimeix