dimarts, 4 de març del 2008

Democratic Race Still Tight

Freedom Isn't Free

Nova York, de matinada.

Fa calor, ha plogut i McCain ja és virtualment el candidat del partit republicà a la presidència dels Estats Units. A l'altra banda —i quan escric aquestes línies, la mitjanit de dimarts a dimecres— Ohio acaba de caure del costat de Clinton; Texas, too close to call, a l'espera del terç de delegats que es trien en caucus. Els petits: Vermont per Obama, Rhode Island per Clinton. Tot indica que aquest empat en l'elecció del candidat demòcrata s'allargarà almenys encara sis setmanes més fins a les primàries de Pennsilvània i, més enllà, fins a la Convenció Demòcrata de finals d'agost, on cadascun dels candidats hi jugarà les seves cartes. Obama lidera la cursa en delegats, Clinton ha guanyat en la majoria d'estats grans.

9 comentaris:

  1. Als EUA la batalla era entre Clinton i Obama, mentre que a la vella (i carca) Espanya el drama afectava la conferència episcopal (de la catòlica església, la única): el vencedor, l'ultra Rouco (de la Galícia més profunda) per davant de Blázquez (un basc, una mica menys ultra, però Déu-n'hi-do!). Al darrere, un Ratzinger anti-ZP. Què passarà, si guanyen les esquerres el 9-M? I si guanyen la dreta cavernícola? Adéu l'aplicació de lleis progressistes? S'admeten apostes.

    ResponElimina
  2. Vull un "Dream-ticket" Obama-Hillary...

    ResponElimina
  3. Diuen que això dona avantatge a McCain que ja està en marxa, i també que McCain guanyarà més facilment a Hillary que a Obama.

    ResponElimina
  4. I perquè no s'ho juguen a les cartes d'una vegada i ja està?

    ResponElimina
  5. Jo m'ho jugaria a Rock-paper-scissors, seria digne de veure.

    ResponElimina
  6. A diferència d'en Jaume, jo he llegit justament el contrari: que McCain ho tindria més fàcil contra la Hillary. En qualsevol cas, jo també dono suport a la proposta que comenta en defak: Obama-Hillary!

    ResponElimina
  7. Miq i companys,
    el ticket Obama/Clinton em sembla impossible, Hillary no admet que el nouvingut se li hagi pujat a les barbes i menys que pugui ocmpartir amb ella withe house...per això penso que el tapat és Mccain, que si sap jugar les cartes encara els prendrà la cadira als dos demòcrates...s'està allargant massa aquesta lluita entre ells i això només beneficia al republicà.
    Des de la vella Europa però ens ho mirem amb enveja, perquè el que tenim aquí no té nom....
    salut

    ResponElimina
  8. Teniu raó; el tiquet Obama-Clinton, Clinton-Obama seria genial, però són dos grans egos que seran difícils de conciliar.

    Espero que almenys no entrin en lluites peregrines que els facin perdre l'elecció general.

    En tot això, la figura de Howard Dean, president del comitè nacional del Partit Demòcrata, hi tindrà molt a dir.

    Fent números, encara que Clinton guanyi amb marge TOTES les primàries que queden (cosa ben difícil), no superarà Obama en delegats. Cap dels dos assolirà la xifra que els convertiria automàticament en presidenciables.

    S'hauran de posar d'acord, o bé el partit haurà d'optar per qui tingui més delegats, encara que només siguin unes desenes.

    ResponElimina
  9. Mira quin càlcul més aclaridor que ens has fet....

    ResponElimina