42nd Street
Ja diuen que els arbres sovint no ens deixen veure el bosc. A Manhattan, més aviat, els arbres i el bosc no ens deixen veure què hi ha més enllà. Potser és aquest anhel per captar el darrer raig de sol d'una posta a l'altra riba del Hudson, el que va fer que es construïssin (i es construeixin), un darrere l'altre, colossos d'acer i de vidre; tot per continuar albirant l'horitzó per sobre de l'espatlla del veí.
I els uns als altres, els l'han acabat tapant.
Aquesta foto m'ha deixat una mica sense alè.
ResponEliminaImpressionant la foto!
ResponEliminaai...new york new york...
ResponEliminala foto és genial, miquel!
Quina meravella de foto...
ResponEliminaSento repetir-me, però és el que volia dir-te: aquesta foto és immensa!
ResponEliminaGràcies!
ResponEliminaÉs la fotogènia de Nova York. Aquesta ciutat és ben bé mitja foto, sinó tota una de sencera.
Quin sol més inmens, perfecte.
ResponEliminaÉs un fenomen que es produeix dos cops l'any:
ResponEliminaManhattanhenge
+ fotos