Tàpies a Nova York

«Mai com en aquelles setmanes a Nova York he sentit una tristesa tan intensa, una desesperació i una fredor, per la incomunicació, més desolades. La més rica ciutat del més ric país del món em produïa sovint la més gran sensació de misèria i dolor. Un diumenge a la tarda a Nova York, ja sigui passejant per Central Park —on en aquell temps jugaven, molt aïlladament, alguns nens vestits amb el seu equip de beisbol—, o imaginant aquelles vides que s'entreveuen per les finestres en pisets diminuts o agafant el metro, o fins i tot en l'aldarull del carrer 42 i Broadway —ple de botigues i quioscos que venen imatges dels erotismes més mecànics i sistemàtics— despertava en mi una malenconia i una sensació de soledat inenarrables».

Antoni Tàpies. Memòria personal. Fragment per a una autobiografia.