Les folies de Brooklyn
La fal·lera dels novaiorquesos per tot allò afrancesat va més enllà de les french fries: les patates rosses que més d'un eixelebrat, als primers mesos de la guerra de l'Iraq i de la no intervenció de l'hexàgon, va rebatejar com a liberty fries.
Així, tots acabem combregant amb rodes de molí, i ens deixem veure pels bistros i, per al brunch, cerquem —en alguna ocasió infructuosament— un lloc per a degustar moules marinières.
Quan el timing del menú s'adequa als desitjos gastronòmics dels comensals, es poden degustar bons musclos als belgues de Petite Abeille (nocturns en cap de setmana, all you can eat els dimecres). Jo m'he aficionat a la salade niçoise del Juliette de Williamsburg; i és més bona si no et fan esperar gaire. També a Brooklyn, els musclos de l'americà Sweetwater, que serveix unes de les millors hamburgueses de la ciutat. Mais ça sont figues d'un autre panier.
"Freedom" fries crec que les varen batajar al restaurant del capitoli.
ResponEliminabatejar
ResponEliminaÉs veritat que tot va començar amb el terme Freedom Fries en un restaurant de North Carolina, i que després va ser adoptat pels restaurants del Congrés.
ResponEliminaMcDonalds es va plantejar el terme Liberty Potatoes, però no va fer fortuna.
I tot té precedents: la Liberty cabbage i el Liberty steak de la Primera Guerra Mundial.
Fa uns anys, viatjant per California amb un amic, ens vam aturar en un Drive-thru on les cambreres et portaven les hamburgueses al cotxe... patinant! Al més pur estil American Graffiti.
ResponEliminaLa nostra patinadora, en saber que veníem de "Barcelona, Europe", va ignorar per complet les bondats de la nostra ciutat per preguntar fascinada: "Europa? Segur que heu estat a París, oi? Quina enveja! És el MEU somni. Com és París? Sabeu parlar francès?".
Com li explicàvem a la noia que ella, els seus patins i la faldilla d'uniforme, les hamburgueses greixoses, la cocacola mida industrial, els neons del drive-thru, tot plegat, tot formava part del NOSTRE somni? Ou là là.
Aquest nostàlgic està mal aparcat...
ResponEliminaEntre les moules i les patates m'heu fet venir ganes de menjar....
ResponEliminaMoules avec des frittes.
I els formatges, est-ce qu'ils aiment aussi els formatges?
O es conformen amb el plàstic oliòs de les hamburgueses industrials?
A la city hi ha mercats amb seleccions colossals de formatges, inimaginables a Barcelona -com ara la del Fairway.
ResponEliminaI què me'n dieu d'una hamburguesa casolana de bou, amb formatge blau, fos al punt just? Simplement, deliciosa.
Que maca la "cabreta", vaig aprendre a conduir amb un 2CV i el vaig portar 3 anys, era de ma mare, una passada, un descapotable vermell en tota regla, quins records!
ResponEliminaSalut
A casa també en vam tenir un de color vermell (en dèiem el quatre llaunes) i un dia, mentre el conduïa, ma germana es va adormir i ella, un germà i ma mare van fer cap a sota d'un tràiler. No els va passar re (o gairebé re). Però quan vaig arribar al lloc de l'accident us asseguro que l'espectacle era dantesc: del quatre llaunes no n'havia quedat re.
ResponEliminaA casa també en vam tenir un de color vermell (en dèiem el quatre llaunes) i un dia, mentre el conduïa, ma germana es va adormir i ella, un germà i ma mare van fer cap a sota d'un tràiler. No els va passar re (o gairebé re). Però quan vaig arribar al lloc de l'accident us asseguro que l'espectacle era dantesc: del quatre llaunes no n'havia quedat re.
ResponEliminaM'agrada tant aquest cotxe! Quan la DGT em deixi circular m'encantaria poder-ho fer, almenys una vegada, amb un d'aquests de color verd pèsol
ResponEliminahamburguesa amb formatge blau...mmm
ResponEliminam'has tocat la fibra ara :)
Caram, quina gana m'has fet venir. Au, mira, me'n vaig a sopar.
ResponEliminaJo vaig fotografiar aquest cotxe la setmana passada. Encara no he pujat les fotos al flickr, però ho faré aviat.
ResponEliminaEstava aparcat prop d'on dormíem!
;)