“Los trenes ya no circulan”

En cap de setmana, fem equilibris al subsòl per tal d'arribar a destí. Es necessiten dots d'explorador experimentat per entendre la lògica d'excepcions que canvien constantment. El llenguatge el formen les cintes, els rètols escrits a mà, els impresos a tinta i les indicacions dels conductors de combois i dels responsables d'estació. La cultura popular, farcida d'interpretacions diverses, hi ajuda; no saps ben bé si a caure o a que el caos tingui alguna mena d'ordre i sentit.

El millor de tot, la conya marinera de la gent del vagó quan tornava a casa: el conductor anava cantant que allò era un tren D, però que si volíem anar en direcció a Queens i agafar l'F o l'E, que pugéssim al D i que féssim cap a l'estació de 7th Avenue; allà, que baixéssim del tren i creuéssim l'andana per agafar l'un o l'altre. Evidentment, la gent es partia la caixa.

Tot i així, i un cop a l'F, no ha parat a seixanta-tres, ha girat abans per cinquanta-tres —transmutat en V— i he anat a petar a Queens, i d'allà he hagut d'agafar un tren R de tornada a Manhattan.

Com he escrit en alguna altra ocasió, el pa nostre de cada week-end.