Que gran que és en Tom Waits, tot un personatge amb una carrera llarguíssima on ha fet sempre el que li ha donat la gana, em sembla que tinc 18 o 19 discos d'ell. Salut
The ghost... és una de les meves cançons preferides. Gràcies pels videus, no se m'havia passat pel cap buscar-los al iutúp. M'imagino que a NY TW deu ser gairebé com la consciència, un so escaient en tot moment, mal que sovint esquinçat i potser dolorós.
Salutacions del MArroc, on el mateix cantant hi és una mica més exòtic, però no hi desentona.
Que gran que és en Tom Waits, tot un personatge amb una carrera llarguíssima on ha fet sempre el que li ha donat la gana, em sembla que tinc 18 o 19 discos d'ell.
ResponEliminaSalut
The ghost... és una de les meves cançons preferides. Gràcies pels videus, no se m'havia passat pel cap buscar-los al iutúp.
ResponEliminaM'imagino que a NY TW deu ser gairebé com la consciència, un so escaient en tot moment, mal que sovint esquinçat i potser dolorós.
Salutacions del MArroc, on el mateix cantant hi és una mica més exòtic, però no hi desentona.
Atles de partícules
Quina nit... deu ser un gust NY a la primavera...
ResponEliminaA mi el que m'ha cridat l'atenció ha estat la foto. Molt maca.
ResponElimina