diumenge, 22 de juny del 2008

El Internacional

Durant gairebé una dècada, el programa de la televisió americana NBC Saturday Night Live començava l'emissió amb una careta de presentació en la qual hi apareixia un edifici del barri de TriBeCa que, al sostre, hi tenia una rèplica de la corona de l'Estàtua de la Llibertat. Des de mitjans dels vuitanta, i gràcies sobretot a aquesta façana de caràcter i atractiu pintorescos, l'edifici en qüestió va esdevenir un dels punts d'interès del barri; ara bé, la història d'aquest establiment del 217-219 de West Broadway té una llarga tradició, que es remunta al Nova York dels anys vint.

Teddy's va obrir les portes el 1920, batejat amb el nom del seu propietari, Teddy Bartel; era un local on se servien plats alemanys i, ben aviat, es va fer popular entre una clientela formada essencialment per treballadors. Bartel va regentar-lo fins a finals de la Segona Guerra Mundial i, el 1945, el va vendre a Sal Cucinotta, que va transformar-lo en un restaurant italià. Durant els cinquanta i els seixanta, Teddy's era freqüentat per estrelles del cinema i, durant uns anys, també va ser famós com a punt de trobada de gàngsters locals.

A mitjans dels vuitanta, concretament el 29 de setembre de 1984, la cuinera Montse Guillén i el seu company, l'artista Antoni Miralda, van obrir-hi Tapas/Bar El Internacional, un dels primers restaurants de Nova York especialitzat en cuina catalana; s'hi servia pa amb tomàquet, costelles de xai i s'hi podia veure vi amb porró. Fou Miranda el responsable de la decoració del local i de col·locar-hi al sostre la rèplica, de més de mil quilos de pes, de la corona de Miss Liberty, que es convertiria en un element icònic de TriBeCa. Durant els dos anys que va estar obert, van passar-hi personalitats com l'alcalde de la ciutat Edward I. Koch, l'artista Andy Warhol i el catedràtic de semiòtica i novel·lista Umberto Eco que, al llibre de visites del restaurant, va deixar-hi escrit que a «[El Internacional] hi retrobem el mateix ambient del barri xino de Barcelona, però amb alguna cosa diferent, alguna cosa no natural: això és art, des que l'art va contra natura [...] Miralda és l'advocat del diable, és per això que m'agrada».



Com tants d'altres a Nova York, El Internacional va tenir una trajectòria efímera, i va tancar les portes el 1986; Miralda, amb la col·laboració de Guillén, començava a tramar la unió de dos mons, al Honeymoon Project, a través les noces de l'Estàtua de la Llibertat i la de Cristòfol Colom a Barcelona; el local va conservar la corona i la decoració, i durant els darrers quinze anys d'existència va funcionar com a restaurant mexicà, amb el nom de El Teddy's, i va fer-se famós per les margarites que hi servien. El 1992, el darrer propietari, Christopher Chesnutt, juntament amb l'artista Judith Robertson, havien afegit a la façana una marquesina de ressonàncies gaudinianes.

El local va tancar les portes definitivament el 8 de gener de 2004, en un barri de TriBeCa que encara es ressentia dels atacs de l'11 de setembre de 2001; a l'abril, va ser enderrocat i, tot i alguns intents per a preservar-la, la corona de Miralda va acabar feta a bocins. Al solar que, durant bona part del segle passat, havia albergat les mil cares del pintoresc Teddy's, s'hi va construir un condomini de sis pisos que a la planta baixa acull una botiga de decoració i jardineria.

7 comentaris:

  1. Molt bona la història. La corona a mi em sembla una mica hortera, però donava personalitat.

    ResponElimina
  2. L'és/era força, com moltes altres coses de la dècada en què va ser concebuda.

    ResponElimina
  3. Les històries com aquesta són les que fan de Nova York alguna cosa més que una ciutat gran...la fan una ciutat especial. Gràcies Miq per explicar-nos-la...salut i foc a la Nit de Sant Joan

    ResponElimina
  4. Jo també he trobat interessant la història. De fet... quantes històries s'amaguen darrera de tots els edificis del món mundial!, quantes "corones", quantes converses, discussions i petons! C'est ça, l'histoire...

    ResponElimina
  5. Encara que soni a tòpic, les ciutat són plenes d'històries: històries que ens expliquen les façanes i les pedres, i històries que s'hi amaguen al darrera.
    ;-)

    ResponElimina
  6. No tinc paraules.

    ResponElimina
  7. Un secret com una casa... derruïda però :-(

    ResponElimina