dijous, 26 de juny de 2008

The New York City Waterfalls, Olafur Eliasson



L'artista danès Olafur Eliasson i Public Art Fund presenten des d'avui, i fins al 13 d'octubre, la instal·lació The New York City Waterfalls: quatre cascades artificials situades en diversos punts al llarg de l'East River, que conviden als espectadors a experimentar col·lectivament els salts d'aigua a la ciutat. Les cascades, d'una alçada que va dels 27 als 36 metres, es poden veure a la pota de l'oest del pont de Brooklyn, a Governors Island, a la riba del Lower East Side a l'alçada del Pier 35 (vídeo) i prop dels Piers 4 i 5 dels Brooklyn Heights. La instal·lació, que ha costat 15 milions de dòlars i ha estat finançada amb fons privats, ha estat inaugurada avui per Olafur Eliasson i l'alcalde de Nova York Michael Bloomberg, que han contemplat els salts d'aigua des d'on es veuen més bé; des del riu en un vaixell (vídeo).

Al MoMA (i a la P.S.1), encara es pot gaudir també, fins aquest cap de setmana, de l'exposició monogràfica sobre l'obra de l'artista danès Take your time: Olafur Eliasson.

12 comentaris:

  1. A través de vídeo i fotos sembla curiós. En directe deu ser bonic. A tu què et sembla? No n'has donat l'opinió...

    ResponSuprimeix
  2. Coses com aquestes són les que fan Nova York Nova York... El factor escala amb el que juguen és brutal, com les Gates de Christo i Jeanne-Claude

    Per aquí ara tenim a l'Eliasson a la Miró.

    ResponSuprimeix
  3. Ai, Déu meu!
    Fins ara s'havia dit que si s'encostipava la borsa de NY, la resta agafaven una pulmonia.
    La versió gal·làctica deia: quan cau una nina a la Terra, l'estrella Siro tremola.
    I ara tenim una altra versió: quan Eliasson fa una pixadeta a NY, la premsa mundial s'exclama embadalida.
    Ho dic perquè, avui, La Vang., El País (el pis?) i l'Avui dediquen grans espais -foto inclosa- a l'esdeveniment aquàtic de la city.

    ResponSuprimeix
  4. La cascada sembla de celofana mòbil. (Quines coses se m'acudeixen).

    ResponSuprimeix
  5. Avui han sortit les imatges a TV3 i la petita a dit: mira papi per aquest pont vam passar. I m'han vingut unes ganes de tornar...

    ResponSuprimeix
  6. Quan ho he vist a TV3 de seguida he pensat en aquest bloc.
    Salut

    ResponSuprimeix
  7. Exacte, com diu el Ferran, a tu que t'ha semblat en directe? perquè potser una gran cosa i pot no ser-ho...de lluny és espectacular..
    salut

    ResponSuprimeix
  8. ferran i trina,
    encara no he tingut oportunitat d'anar-hi, però hi són fins a l'octubre. Quan hi vagi, de ben segur que en tornaré a parlar.

    defak,
    Completament d'acord. És una qüestió d'escales i que juguen amb un teló de fons que forma part de l'imaginari col·lectiu gràcies al cinema, el teatre, la literatura, l'art...

    jetuva,
    no era "quan bat les ales una papallona al Japó, hi ha un tifó a..."

    novesflors,
    de celofana mòbil els hagués resultat més econòmica.

    kostas,
    sí que n'és d'observadora la petita. Quina gràcia.

    jroca,
    carai, pel que dieu sí que ha tingut ressò.

    ResponSuprimeix
  9. És una meravella. Algun antropòleg va dir que l'home era un primat fascinat pel moviment. Els salts d'aigua sempre ens han magnetitzat. I pel tamany que dius que té la instal.lació en directe sembla que ha de ser impactant. Ja diràs quan ho vegis.

    ResponSuprimeix
  10. Això de la papallona i el tifó em va arribar molt més tard. El que s'estilava a la meva època aquesta altra: "Cuando aquí cae una muñeca, la estrella Siro se conmueve".

    ResponSuprimeix
  11. saps? em passaré tot el juliol a la teva ciutat adoptiva... no hi he estat mai! a veure si m'enlluerna ;)

    ResponSuprimeix
  12. enric,
    saluda, doncs, si passes per aquí. I desitjo que la ciutat t'enlluerni.

    ResponSuprimeix