diumenge, 29 de juny de 2008

Cugat a Nova York

Xavier Cugat va trepitjar per primer cop Nova York el 6 de juliol de 1915. Hi arribava a bord del vaixell Havana provinent de Cuba, escala obligada dels viatges transatlàntics des de Catalunya. D'acord amb el registre d'Ellis Island, tenia catorze anys. Volia cruspir-se el món i esdevenir-ne el més gran violinista —esperonat pel seu amic, el tenor italià Enrico Caruso. Però, com ell mateix explica a la seva autobiografia, va acabar dormint a Central Park. Aquest va ser el primer contacte de Cugat amb Nova York. El Xavier Cugat i la seva orquestra, indestriables de les primeres passes de l'hotel Waldorf Astoria, encara haurien d'esperar un parell de dècades més per fer-se realitat.

«Finalment, va arribar aquell moment en què vaig creure que tenia els diners suficients per emprendre aquell viatge somiat i me'n vaig anar a Nova York amb el violí sota el braç, embolicat en una funda que em va fer la mare perquè no teníem prou diners per comprar un estoig. Vaig desembarcar en aquella ciutat portentosa sense ni cinc a la butxaca i sense parlar un borrall d'anglès. Pocs instruments per iniciar l'escalada d'aquells gratacels imponents».
«No tenia per menjar ni menys per a les despeses d'una pensió, per barata que fos. Vaig dormir moltes nits al parc. La foscor em feia por i sentia els sorolls llunyans de la ciutat que s'anava adormint lentament».

Xavier Cugat, Yo Cugat

6 comentaris:

  1. El Cugat que jo vaig conèixer tenia poc a veure amb aquest Cugat jove, pobre i il·lusionat d'aquest primer viatge. Era un vell tronat, que havia fet diners a cabassos i en feia ostentació: roba de luxe, cotxes lluents i sempre voltat de noies joveníssimes (entre les quals hi havia l'Anna Mir, és a dir la Nina d'OT) i de gossos que feien angúnia de tan petits com eren (ell n'era criador) . A més em va semblar un músic mediocre i un dibuixant discretet.

    ResponSuprimeix
  2. Aquest és un post amb música de fons... Mambo!

    ResponSuprimeix
  3. Havia sentit que en Xavier Cugat havia nascut el primer dia del 1900 i ho he comprovat a la Viquipèdia. Els d'Ellis Island o algú altre es van equivocar, tenia quinze anys i no catorze.
    L'imatge que tinc del personatge és entre simpàtica i entranyable.
    Salut

    ResponSuprimeix
  4. Alguns rumors havia sentit d'això de l'Anna Mir...

    ResponSuprimeix
  5. ...crec que la Nina es diu Anna Maria Agustí.

    I pel que fa a l'edat, com tantes altres coses de la biografia de Cugat (a no ser que en algun lloc hi hagi la partida de naixement) s'han d'agafar amb pinces, sobretot les que ell mateix explicava. Pel que fa a Ellis Island, devien apuntar l'edat que ell els va dir... i hem d'afegir-hi que hi havia molta gent de la generació dels nostres avis que no sabien amb exactitud el seu any de naixença.

    ResponSuprimeix
  6. A mi el Cugat sempre m'ha semblat d'aquells personatges que trascendeixen no se sap ben bé perquè. Tenen tant carisme i una personalitat tan peculiar i destacable que deixen petjada al seu temps.

    Gent com Orson Wells, Ernest Hemingway, Salvador Dalí, Marilyn Monroe, Jean Leon, Billy Wilder,... són personatges que, a banda de ser bons en les seves feines, tenien aquell plus que els feia diferents.

    Gràcies Miq per recordar-nos el Cugui amb aquesta anècdota.

    ResponSuprimeix