dimarts, 22 de juliol de 2008

Brooklyn

Night prayer, 2

Mentre preneu un mojito nocturn a la teulada d'un bistro francès de Williamsburg, us dediqueu a fer el voyeur. A la casa del davant, en un espai que fins fa no gaire era buit, tot i que il·luminat de manera profusa, de cop es mostren a la vista dos homes; van d'una banda a l'altra de l'habitació i resen movent el cap rítmicament. A l'ampit de la finestra del costat, un parell de hipsters fan petar la xerrada i passen la canícula amb els peus que els pengen enfora.

10 comentaris:

  1. Ja sé com s'escriu Juliette?

    Ja arriben fins aquí els del barret de felpa?

    ResponSuprimeix
  2. Fer el voyeur té la seva gràcia, naturalment sempre que el que mires tingui gràcia (que no passa sempre).

    M'ha sortit embolicat; no sé si m'he explicat gaire... :)

    ResponSuprimeix
  3. Ser un voyeur és interessant..sempre que se sàpigue quan parar...o no...

    ResponSuprimeix
  4. A veure, en aquest cas, és que ens ho vam trobar als nassos; i més si tenim en compte la tradició d'aquesta ciutat de no tenir cortines o persianes a les finestres.

    ResponSuprimeix
  5. Oh! Això m'ha recordat Amsterdam, on tampoc tenen tradició de posar cortines ni persines. Vaig aconseguir ruboritzar al veí del davant de l'apartament de tant mirar-lo. És que com diuen per aqui, a vegades és impossible parar! I més si davant tens una imatge tant anacrònica com la de la foto.

    ResponSuprimeix
  6. I el mojito que tal estava?

    Per cert ves amb els ulls oberts, si mires a aquesta gent, per que aquestos no truquen de matinada, directament disparen.

    ResponSuprimeix
  7. Collons, que bé que t'ho muntes...

    ResponSuprimeix
  8. Crec que jo passo de ruboritzar els veïns (i més si són tan religiosos com aquests); vaig concentrar-me en el mojito (que estava prou bé), en la conversa i la companyia.

    --
    Ja ho diu el proverbi, “Si es fa el que es pot, no s'està obligat a res més”

    ResponSuprimeix