dimecres, 23 de juliol de 2008

El dia a la nit, 2

42nd Street

M'he fet un fart de veure-ho, però tot i així, no deixa de sorprendre'm el feix de llum que de nit emana des del fons del carrer quaranta-dos. Al planetari de constel·lacions que és la terra en vista nocturna des de l'espai, el punt que correspon a Times Square és dels més intensos: una mena de venus d'estar per casa.

6 comentaris:

  1. ...oooOOOooohhh...
    ...quina foto...

    ResponSuprimeix
  2. Pels qui com jo ens orientem de pena, la lluminària va de conya per no perdre el nord per la quadrícula.

    ResponSuprimeix
  3. La nit al dia, el dia a la nit, la llum de la llumenera, la llumenera de la llum.

    ResponSuprimeix
  4. Sempre he trobat NY més espectacular de nit que de dia. Potser perquè trobo més excitant insinuar que mostrar? Sigui com sigui, quina ciutat... de nit!

    ResponSuprimeix
  5. uri,
    gràcies

    defak,
    a falta de brújulas, buenos son reflectores

    jetuva,
    ai làs!

    ferran,
    Sí que NY de nit té un nosequè; fins i tot la meva odiada Times Square passa de nit.

    ResponSuprimeix
  6. Doncs si m'ho permeteu, a mi el moment del dia que més em va agradar de NY va ser al capvespre, moments o una estona abans que es fes fosc, quan la llum ve de lateral y es filtra entre els edificis, que ja han començat a encendre els llums però encara es de dia, y tot plegat fa un joc de llums melancòlic que es reflexa en els vitralls dels edificis, que a vegades es tornen miralls d'altres edificis o quan son molt alts, miralls del cel i els núvols.

    Tot amb tons marronosos, groguencs, vermellosos i blaus...

    Aquell moment és el meu.

    ResponSuprimeix