dimarts, 8 de juliol del 2008

Have I told you I don't like it

Times Square, 5

Una de les funcions de l'art als espais públics urbans és la de recuperar-los per als usos col·lectius pels quals van ser creats inicialment, i retornar-los el caràcter que, molt sovint, els ha estat usurpat per les corporacions que els utilitzen com a plataforma publicitària en benefici propi.

A Nova York, el paradigma d'aquesta usurpació de l'espai urbà es diu Times Square.

7 comentaris:

  1. Què maca Times Square... per passar-hi un cop cada moooolts mesos!

    ResponElimina
  2. Sembla que a Times Square passen ara en pantalla gegant fragments de velles pel·licules porno, amb les escenes més impactants suprimides, però. Quim Monzó, dixit

    ResponElimina
  3. Sempre que la veig recordo una conversa amb un personatge que va aterrar a Times Square per primer cop en plena epidèmia del crack (mitjans 80's). Recordo que em va dir que Times Square era dels yonkis, prostitutes, macarres i captaires.

    Es veu que porta 15 anys anant-hi sovint a prendre un cafè de cara a la plaça i intentar sortir de l'astorament que li produeix observar com s'ha convertit en Dinseylandia.

    Ni una cosa, ni l'altre, em deia.

    ResponElimina
  4. La publicitat podria entendre's també com un us col·lectiu... Ara bé, la plaça segur que no va crear-se per ser l'aparador de la caricatura ianqui més al·lucinant..

    ResponElimina
  5. Be, a voltes si que se n'hi dona, d'ús social, fins i tot artístic, que si fa no fa...
    http://www.essential-architecture.com/tunick/NYC-Times%20Square1997.jpg

    ;)

    ResponElimina
  6. Ja torno a ser a NY. Et vaig llegint, perquè comentes moltes coses que em poden ser útils, però què et sembla si quedem un dia per fer un cafè i em recomanes allò imprescindible que no surt a les guies? :P Espero que no sigui aprofitar-me massa de la teva confiança...

    ResponElimina
  7. ferran,
    jo l'odio i l'avorreixo a parts iguals; un trencacolls per a turistes.

    mila,
    deu ser publicitat subliminal.
    Fotocòpia de l'article i correu electrònic. Miquel, dixit.

    uri,
    deu ser tot un xoc haver conegut l'abans i ara veure'n el després, d'aquesta plaça que duu el nom del rotatiu i que fa anys que ha estat segrestada per Disney.

    defak,
    una caricatura, això és el que és. I la publicitat pot entendre's com un ús col·lectiu… per a benefici d'una minoria?

    uri,
    això és la continuació de l'apunt. Més endavant, al mateix batcanal.

    enric,
    perfecte. T'escric o m'escrius i concretem la trobada.

    ResponElimina