Sultriness, mosquitoes & reggaeton
Xafogor, mosquits i reguetó. És el nostre particular sex, lies & videotapes d'estiu a Nova York. Si hi afegeixes les pluges torrencials, qui és que vol fugir de vacances de la ciutat cap a una república bananera?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
la ciutat de les mil cares.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari sobre la jornada literària a Cornudella. Sí, és important descentralitzar la cultura i organitzar activitats als petits pobles. Em fa il.lusió que aquesta idea arribi des de NY.
Salut
Xafogor, mosquits i reguetó... uff, no sé pas què és pitjor. Almenys amb les pluges torrencials es deu escoltar menys el putu reguetó..
ResponEliminaSalut
Jo tampoc sabria dir que és pitjor...o potser sí!
ResponEliminal'aire condicionat!
on és ara aquell predicador del vagó?
Dada estúpida, durant molt de temps vaig tenir una fixació adolescent estúpida amb el protagonista d'aquesta pel·lícula...
ResponEliminajesús m. tibau,
ResponEliminaés el poder de la xarxa... que ens té a tots ben connectats.
jroca,
crec que el reguetó emprenya més que els mosquits.
el que mai et vaig dir,
l'aire condicionat, en segons quins contextos i ben regulat pot ser un regal; en d'altres, és un càstig diví.
agnès,
no sé perquè però m'agraden aquesta mena de dades que tu en dius estúpides :-)
Vaja combinació, nen! Per sort, aquí de moment no tenim cap de les tres. Una de solta ja em rallaria de mala manera; totes alhora... aahrrg!!
ResponEliminaHi ha una cosa pitjor que el regetó. Els cantants del metro a Barcelona (si és que se'n pot dir cantants!) No sols hem d'aguantar les calors, la brutícia de les andanes, si o que a més hem de donar diners a tot aquell que es creu que sap cantar i que l'únic que fa és rebentar-te les orelles per quatre duros.
ResponElimina