diumenge, 6 de juliol del 2008

In hell there's no air conditionin'!

Subway Rhythm

Nova York, ciutat de cultes. [Aquí deixo anar el tòpic]: Nova York, la Jerusalem contemporània, cruïlla de religions al segle XXI. [Entoma'l!].

Per tots, i per cadascun dels porus de la superfície de la ciutat [no sé si també pels manholes, les trapes fumejants que ja no fumegen] hi aflora pràcticament la totalitat de cultes que s'ha empescat la nostra espècie des de temps immemorials: els més vells i els que no per ser de creació recent deixen de ser tan arcaics i tronats com els de tota la vida.

Els temples moderns són franquícies de menjar ràpid per a l'esperit, amb rètols lluminosos que recorden els de les sucursals d'aquestes cadenes i que se serveixen de les mateixes eines del llenguatge publicitari.

En altres casos, si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma no té més remei que anar a cercar-la.

A primera hora d'un dissabte d'estiu, de processó cap a l'illa del foc (cap a les platges de Fire Island), i sense pretendre-ho, assistim a una missa matinera que reconverteix el vagó d'un comboi del metro de Nova York en un temple de culte que serpenteja a través de Queens i en direcció a Jamaica.

El mossèn del subway pregunta si anem a Coney Island. Jo em pregunto per dins si es deu haver confós de línia, i em fa gràcia que al seu imaginari modern particular aquesta platja, que des de finals del XIX ha acollit atraccions i zones d'esbarjo i que fa anys i panys que ha entrat en decadència, encarni encara les Sodoma i Gomorra del Nou Món.

Assistir a la penitència d'una d'aquestes misses mòbils és tota una prova de foc per a qualsevol que estigui aprenent la llengua anglesa; un cop entens l'accent del predicador, com un cop entens el rapejat dels MC del Bronx i de Brooklyn, es pot dir que t'has doctorat amb nota alta en la llengua de Shakespeare. D'ya enjoy da air conditionin' in diz car? 'cuz in hell there's no air conditionin'! [Oi que gaudiu de l'aire condicionat d'aquest vagó? Doncs, sapigueu que a l'infern no n'hi ha pas d'aire condicionat!]. Al·leluia!

6 comentaris:

  1. A l'infern no hi ha aire condicionat? jo recordo en Billy Cristal a "Desmontant a Harry" de Woody Allen que feia de dimoni i assegurava que a l'infern hi havia aire condicionat perquè putejava la capa d'ozó.
    Salut

    ResponElimina
  2. Genial! El predicador no deu estar familiaritzat amb l'obra d'Allen.

    ResponElimina
  3. Molt bó l'apunt. Seguim amb els culs, cultes, cultismes i cultures. Escatologies que per força ens ha de dur a l'infern. Mossen's way.

    ResponElimina
  4. Sort que has triat (o t'has trobat) els predicadors ambulants. No et veig anant a esglèsies catòliques, presbiterianes, adventistes, dels testimoni de Jehovà i de la cienciologia... per fer-ne les cròniques salvífiques.
    I, per cert, que hi ha aire condicionat al cel?

    ResponElimina
  5. Si a l'infern no hi ha aire condicionat deu haver-hi altres coses... Recorde que el meu pare sempre deia que ell preferia anar a l'infern, que seria més divertit, que segur que s'hi trobava amb la Sofia Loren... ha,ha,ha (Ho sabran això, els de la "missa mòbil"?).

    ResponElimina
  6. jaume,
    aquí de totes aquestes coses n'hi ha un bon grapat.

    jetuva,
    tots plegats una llauna.

    novesflors,
    els de la missa mòbil no ho sé, però els passatgers del metro ho tenen ben clar.

    ResponElimina