Cinc-cents
Tot sovint tinc la sensació que em repeteixo; com un disc ratllat de tantes passades, que s'enganxa en un punt i que ensopega amb la mateixa pedra una i altra vegada. A aquestes alçades, és possible que ja hagi perdut la capacitat de destriar les fotografies en dues piles: les que mai han vist la llum, de les esgrogueïdes. I potser les descripcions i les paraules, els llocs comuns (coneguts i saludats) han entrat en un bucle impossible que etiquetarem amb lletra de pal, ben grossa i negra, com a “rutina”.
És atípic aquest agost de temperatures benignes o és simplement una segona part que mai serà bona del de l'any passat?
Noi, aquí ens està passant igual, juro que aquest matí, quan he sortit fora per prendre el meu cafè matinal diari de cara Montserrat (nevi o plogui surto a fora cada dia amb el cafè a les mans i les lleganyes a la cara, costums que un fa per no cansar-se de treballar on viu), he tingut que tornar a entrar a casa per posar-me pantalons llargs...15 d'agost i pantalons llargs... ja se que eren dos quarts de set del matí, però fa pocs dies anar amb pantaló curt i res més a aquella hora ja era massa i tot...
ResponEliminaI com vosaltres, l'any passat igual, al.lucinant.
Ara son gairebé les 9 del matí i a Bcn fa fred també. Però és causat per la tramuntana forta que sembla que ha vingut a passar uns estona a la ciutat.
ResponEliminaDe l'any passat, jo no en tinc ni idea... :)
Si a l'agost fa això a NYC, al setembre ja deu ser necessari portar l'abric algun dia, no?
Almenys ens hem estalviat quinze dies de calor asfixiant. Ja veurem què fa aquesta segona quinzena, i a començaments de setembre encara podem tenir alguns dies calorosos.
ResponElimina