Crack Is Wack, 1986

Influïts per les pel·lícules ens vénen al cap imatges de playgrounds de les zones més marginals del Bronx, Queens, Brooklyn o de Harlem, en les quals els nois del barri juguen a bàsquet. En altres casos, les imatges són les dels porto-riquenys o dels jueus jugant a beisbol. A Nova York, al carrer s'hi juga i es practiquen molts esports; un dels més estesos, i dels més desconeguts pels forasters, és la pilota. Un esport que és practicat per milers de novaiorquesos en els més de dos mil frontons que hi ha a la ciutat, molts d'ells a l'aire lliure en parcs públics.

El 3 d'octubre de 1986, en un d'aquests frontons, al carrer 127 entre la segona avinguda i Harlem River Drive a l'Spanish Harlem, l'artista Keith Haring hi va pintar un dels seus murals. Moltes de les pistes de pilota de Nova York són en un recinte enreixat, amb un mur al mig que delimita dues àrees de joc. Haring va pintar-hi les dues cares del mur i va titular la seva obra Crack Is Wack (El crac és dolent) per tal de captar l'atenció dels joves del barri sobre l'epidèmia d'addicció a aquesta droga, que de mitjans fins a finals dels vuitanta va assolar la ciutat. La realització del mural va ser totalment clandestina, però ben aviat el Departament de Parcs de la ciutat en va assumir la tutela i la conservació. Actualment l'àrea de joc duu el nom del mural, que va ser restaurat al setembre de l'any passat. Crack Is Wack és de les poques obres de Haring que es conserven a l'aire lliure a Nova York.

Un d'aquests darrers migdies calorosos d'estiu, vam travessar Harlem cap a l'est a la recerca del mural. No l'havia vist mai de prop; sempre el veia passant amb cotxe quan baixàvem del Bronx i, llavors, el mural era tan sols una imatge fugaç a la retina. Aquest migdia d'agost, vam trobar-nos el parc en plena remodelació i tancat. Vam poder-nos-hi acostar, però menys del que ens hagués agradat. Qui m'acompanyava, em va haver de fer entrar en raó perquè no saltés la tanca.