dissabte, 30 d’agost de 2008

Crack Is Wack, 1986

Haring, 12

Influïts per les pel·lícules ens vénen al cap imatges de playgrounds de les zones més marginals del Bronx, Queens, Brooklyn o de Harlem, en les quals els nois del barri juguen a bàsquet. En altres casos, les imatges són les dels porto-riquenys o dels jueus jugant a beisbol. A Nova York, al carrer s'hi juga i es practiquen molts esports; un dels més estesos, i dels més desconeguts pels forasters, és la pilota. Un esport que és practicat per milers de novaiorquesos en els més de dos mil frontons que hi ha a la ciutat, molts d'ells a l'aire lliure en parcs públics.

El 3 d'octubre de 1986, en un d'aquests frontons, al carrer 127 entre la segona avinguda i Harlem River Drive a l'Spanish Harlem, l'artista Keith Haring hi va pintar un dels seus murals. Moltes de les pistes de pilota de Nova York són en un recinte enreixat, amb un mur al mig que delimita dues àrees de joc. Haring va pintar-hi les dues cares del mur i va titular la seva obra Crack Is Wack (El crac és dolent) per tal de captar l'atenció dels joves del barri sobre l'epidèmia d'addicció a aquesta droga, que de mitjans fins a finals dels vuitanta va assolar la ciutat. La realització del mural va ser totalment clandestina, però ben aviat el Departament de Parcs de la ciutat en va assumir la tutela i la conservació. Actualment l'àrea de joc duu el nom del mural, que va ser restaurat al setembre de l'any passat. Crack Is Wack és de les poques obres de Haring que es conserven a l'aire lliure a Nova York.

Un d'aquests darrers migdies calorosos d'estiu, vam travessar Harlem cap a l'est a la recerca del mural. No l'havia vist mai de prop; sempre el veia passant amb cotxe quan baixàvem del Bronx i, llavors, el mural era tan sols una imatge fugaç a la retina. Aquest migdia d'agost, vam trobar-nos el parc en plena remodelació i tancat. Vam poder-nos-hi acostar, però menys del que ens hagués agradat. Qui m'acompanyava, em va haver de fer entrar en raó perquè no saltés la tanca.

7 comentaris:

  1. Interessant, son artistes que, com en Jean-Michel Basquiat, marcaren la dura època anomenada de "l'epidèmia del crack".

    Interessantissim.

    ResponSuprimeix
  2. Miq,
    gràcies, m'encanta Haring i com sap estar com a artista donant valor als llocs més insospitats...Basquiat era més elit però també...
    A Edinburg vaig trobar un racó on havia fet també una intervenció com aquesta però se l'han endut a un museu..no és el mateix..
    salut

    ResponSuprimeix
  3. varem caminar per Harlem però no haviem vist aquest grafitti... però bona iniciativa fer-lo

    ResponSuprimeix
  4. uri,
    Dos grans noms dels vuitanta a NY. De l'art de carrer al mercat internacional de l'art modern en molt poc temps. Els paral·lelismes són diversos: grafiters, carreres meteòriques, morts prematures (Basquiat de sobredosi als 27 anys; Haring de Sida als 31)...

    trina,
    No considero Basquiat massa elit, ni per les seves accions culturals ni per la temàtica de la seva pintura...

    ^———^,
    És força lluny de les rutes habituals.

    ResponSuprimeix
  5. Mira, ja has fet un dels eterns posts que em van quedar al tinter. Tantes i tantes vegades que hi hem passat per davant tot baixant la FDR...

    ResponSuprimeix
  6. Em moro de gane d'anar-hi...

    Va, quan fem una copa? o un cafè?

    Jordi Graupera.

    ResponSuprimeix
  7. Quants records aquest mural!!!! innombrables les vegades que vam passar pel davant amb el cotxe i sempre el veiem allà en aquell parc solitari de Harlem pegat a l'autopista. Encara que no va ser fins l'últim cap de setmana abans de deixar NYC que ens vam animar a agafar la sortida 125th i apropar-nos a veure el mural de prop i fer algunes fotos.

    ResponSuprimeix