divendres, 1 d’agost del 2008

Divendres de Llumanera: Un viatge als Estats Units, IV (primera part)

La Llumenera (2)
Any 2 / Nova York / Octubre de 1875 / Núm. 12

Un viatge als Estats Units
(Cartes a Joan Qualsevol)
I. / II. / III. / IV.

Ara que ja saps la configuració de Nova York, amic Joanet, i que no et pots perdre, puix seguint per qualsevol carrer que no sia una avinguda has d'anar a parar per un extrem al riu i per l'altre a Broadway, deixaré que te'n vagis tot solet a recórrer la ciutat i a fer tes pròpies observacions.

Ja en veuràs de coses estranyes que et faran riure; ja en veuràs de coses curioses que et cridaran l'atenció; però si veus uns ninots de fusta molt estrambòtics davant de les tabaqueries; si veus algun borratxo que va d'una banda a l'altra del carrer com si repartís lo diari; si veus un policeman que a cop de bastons trenca lo cap d'un ciutadà; si veus una roda de gent que guaita un cavall que ha caigut i no es pot aixecar, o contempla a dos patricis que es fan malbé la cara a cops de puny; si veus passar uns milicians o soldats que semblen de fira; si veus passejar-se per Broadway algun "negre de rango, ringo", que no es diu Domingo, però que "s'està aquí"; si veus qualsevol d'aquestes coses, no t'atures, no bades, no et distregues, puix fóra fàcil que un ianqui d'eixos que han nascut homes per equivocació i que deurien ésser mules o locomotores, te donés una empenta que et faria rodar com una baldufa, o bé que un carreter al descarregar barrils o farcells del carro te'n llance un per sobre que et deixe sense ulls de poll… o sense costelles.

Em preguntes què és el que hi ha a Nova York digne de veure. Molt poca cosa. Si has estat a Londres o a Paris, no trobaràs aquí gaire que admirar. Aquesta ciutat és tan nova que amb prou feines té història, i per tant no hi busques monuments històrics ni artístics, ni museus científics, ni galeries d'arts, dignes del nom. Però com que suposo que ja has vingut voldràs veure tot el que hi ha, sia bo, sia dolent, et faré un itinerari per a que no perdis temps anant d'una banda a l'altra.

Un dia te bastarà per a recórrer la part baixa de la ciutat. Vés primer al Parc de la Bateria des d'on es domina la badia de Nova York. Allí hi veuràs lo Castle Garden, edifici que abans fou lo Teatre de l'Òpera i que avui és l'oficina on es registren los immigrants. Al costat del Parc de la Bateria comença Broadway, i a poca distància veuràs l'església de la Trinitat, amb una torre molt alta d'estil gòtic, on els dijous t'hi deixen pujar i pots descobrir des d'allí una vista molt formosa.

Al davant de l'església hi ha Wall Street, lo carrer dels banquers, i en dit carrer pots anar a veure la Duana, la Subtresoreria del govern, i allí prop la Borsa i lo Bolsí d'Or, on los corredors criden i baladregen com si representessin l'escena dels boigs de Jugar con Fuego.

En la cantonada de Broadway amb Cedar Street hi ha lo magnífic edifici de la companyia d'assegurances Equitable, que val la pena de recórrer, així per les seves luxoses oficines que conté, com per l'observatori astronòmic que hi ha en lo terrat i on s'hi puja per un carril vertical.

Més amunt, en lo City Park, pots entrar a recórrer les oficines del Herald i veure la cambra de composició, lo procediment d'estereotipar les planxes del periòdic per estalviar los tipus, i les grans premses de deu cilindres d'on ixen impresos deu números d'una vegada. Davant del Herald hi veuràs un gran palau, destinat a l'administració de correus en la planta baixa i als tribunals federals en los pisos superiors. Ha costat set milions de duros i s'ha construït per compte del govern de Washington. En lo correu veuràs los apartats per a cartes, fets de bronze, amb lo seu pany, i cada propietari en té la clau del seu que no en pot obrir cap altre. D'eixos apartats n'hi ha sis mil i cadascun costa $16 a l'any, la qual cosa produeix a l'Estat una suma anual de $96000.

[...]

4 comentaris:

  1. I quina cara posaria el cronista si veiés Nova York 130 anys després...?

    ResponElimina
  2. S'espantaria!

    O la trobaria tan cosmopolita i provinciana com ja la trobava fa 130 anys.

    I li agradaria veure'n els monuments, i els edificis i els museus (científics i galeries d'art) que ara sí que hi ha.

    ResponElimina
  3. De debò que aquests textos son impagables.

    De la mateixa manera que quan parlava del traçat de Manhattan era quasi idèntic al que hom pot explicar de l'actualitat, aquest últim text és sorprenent precisament pel contrari. Sobre tot quan diu allò de "no hi busques monuments històrics ni artístics, ni museus científics, ni galeries d'arts, dignes del nom".
    Meravellós.
    Visca la Llumenera!!!

    ResponElimina
  4. Sí, és curiós que en moltes coses la ciutat de fa 130 anys és idèntica a l'actual; en canvi, aquest text posa de manifest que no existia encara l'Estàtua de la Llibertat, ni el Flatiron Building, ni el Chrysler, ni l'Empire State, ni el MoMA (de fet la majoria dels quadre de la col·lecció permanent no havien estat pintats encara), i el Metropolitan Museum feia dos anys que havia estat inaugurat, i en faltaven cinc perquè es construís l'edifici que ocupa actualment a Central Park; i, fins i tot, el pont de Brooklyn era a mig construir.

    ResponElimina