Línies verticals
Enric González, Historias de Nueva York.
«Als forasters a Nova York se'ns identifica perquè anem pel carrer mirant cap al cel amb la boca oberta. A alguns se'ls passa al cap d'uns dies. D'altres duem la nuca encaixada entre els omòplats durant mesos. Sóc dels que s'embadaleixen amb els gratacels, potser perquè em produeixen vertigen, o perquè són les catedrals contemporànies i hi són per això, perquè gent com jo s'hi embadaleixi.»
Excelent llibre, me'l vaig llegir un parell de cops abans de visitar Nova York.
ResponEliminaAra el volia rellegir per identirifcar amb records visulas les descripcions de la ciutat.
No sabia que ho fos en català, amb la pastarrufa que val l'edició que vaig adquirir...(pastarrufa per lo petitó i efímer que es).
Jo amb una única estada a NY sóc, avidentment, dels que acaben amb una torticoli de cal Deu.
ResponEliminaSalut
Que jo sàpiga, només n'existeix l'edició original en castellà.
ResponElimina