“deixaré la ciutat que em distreu de l'amor”

No sé com m'ho faig però sempre que sóc a Barcelona la vetlla de l'onze de setembre, acabo sopant ben a prop del Fossar de les Moreres. Càntics, torxes i senyeres són el rerefons perfecte d'un dels primers sopars del viatge. Al barri de la Ribera, la nit del deu a l'onze s'hi barregen moltes sensacions. No fa ni tres-cents anys que la ciutat es preparava pel darrer embat de l'exèrcit del Borbó; eren les darreres hores d'una llibertat defensada durant més d'un any de setge. Un cop derrotada la ciutat, els vencedors van fer enderrocar les seves pròpies cases als barcelonins que l'havien defensada fins al final; més de mil cases (la meitat del barri de la Ribera) arranades pels seus habitants, i van construir una ciutadella per a vigilar-los de ben aprop. Tot i la derrota, l'esperit rebel de la Ribera s'ha preservat al llarg dels segles; és l'esperit llibertari de la rosa de foc, el de Joan Salvat-Papasseit, i també el de Zeleste, les cançons de Sisa i el Rock Laietà.

Passo les primeres hores del dia onze al Picasso, contemplant-hi les pintures de l'època blava del pintor.