dijous, 18 de setembre del 2008

“deixaré la ciutat que em distreu de l'amor”

Gantry State Park

No sé com m'ho faig però sempre que sóc a Barcelona la vetlla de l'onze de setembre, acabo sopant ben a prop del Fossar de les Moreres. Càntics, torxes i senyeres són el rerefons perfecte d'un dels primers sopars del viatge. Al barri de la Ribera, la nit del deu a l'onze s'hi barregen moltes sensacions. No fa ni tres-cents anys que la ciutat es preparava pel darrer embat de l'exèrcit del Borbó; eren les darreres hores d'una llibertat defensada durant més d'un any de setge. Un cop derrotada la ciutat, els vencedors van fer enderrocar les seves pròpies cases als barcelonins que l'havien defensada fins al final; més de mil cases (la meitat del barri de la Ribera) arranades pels seus habitants, i van construir una ciutadella per a vigilar-los de ben aprop. Tot i la derrota, l'esperit rebel de la Ribera s'ha preservat al llarg dels segles; és l'esperit llibertari de la rosa de foc, el de Joan Salvat-Papasseit, i també el de Zeleste, les cançons de Sisa i el Rock Laietà.

Passo les primeres hores del dia onze al Picasso, contemplant-hi les pintures de l'època blava del pintor.

7 comentaris:

  1. Ja ho crec que també fou l'epicentre del rock Laietà, ara, la zona devia ser moooOOOooolt diferent als 70's!

    ResponElimina
  2. Ho sento... però comparar la Ribera de principis del XVIII amb l'esperit llibertari del XX, com a mínim, em sembla inexacte. L'esperit romàntic, a vegades, ens traeix... llumenera.

    ResponElimina
  3. Saps que no hi he estat mai, a la zona del Fossar, en aquesta data tan assenyalada?

    Vaja català de pa sucat amb oli que dec estar fet, hehe...

    Salut.

    ResponElimina
  4. la meva barca
    el Port
    i el voltàmetre encès que porto a la butxaca

    ResponElimina
  5. Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.

    ResponElimina
  6. Maca la foto de la Ribera... de l'East River.

    ResponElimina
  7. uri,
    Sí; les pedres no gaire, però els inquilins dels immobles del barri i l'estat dels pisos, suposo que sí.

    anònim,
    tens raó, és del tot inexacte.

    ferran,
    sempre és més tranquil voltar-hi qualsevol altre dia de l'any.

    novesflors,
    "El poema de la rosa als llavis", què bo que és Salvat-Papasseit!

    josep lluís,
    "Així mestre Jordi, un dia
    cavant, deia en lo fossar,
    quan Barcelona sentia
    que l'anaven a esfondrar."

    defak,
    una "Ribera" que ens vas descobrir tu.

    ResponElimina