L E G O
Les parpelles em pesen i acluco els ulls. La pesantor també és al cap; són les hores que duc a sobre. Un únic avió, un sol trajecte, un oceà blau exempt de núvols, una terra coberta d'un tel blanc i un reguitzell de cases arrenglerades dessota, adossades o disperses; moltes amb un rectangle blau al costat. I les autopistes, de sis i de vuit carrils: escalèxtrics interminables que serpentegen els uns per sobre dels altres, per sobre de rius amplíssims, de llacs i d'aiguamolls. A mesura que ens acostem a destí, m'embadaleixo amb aquest LEGO de peces gegantines que sobrevolem.
Ja ets a casa... Si no has trobat goteres ni cap pot de llet caducat a la nevera ja has tingut sort. :)
ResponEliminaEls pisos tancats no queden congelats en el temps... malauradament.
ResponEliminaagnès,
ResponEliminaNo hi havia goteres ni pots de llet caducats. I aquest cop no m'havia deixat les claus a Barcelona. Deu ser que ens anem fent grans.
rubèn,
Malauradament no. Però en aquest cas, sortosament, el temps transcorregut tampoc no donava per gaire.