dilluns, 22 de setembre del 2008

L E G O

Welcome To Loisaida, 2

Les parpelles em pesen i acluco els ulls. La pesantor també és al cap; són les hores que duc a sobre. Un únic avió, un sol trajecte, un oceà blau exempt de núvols, una terra coberta d'un tel blanc i un reguitzell de cases arrenglerades dessota, adossades o disperses; moltes amb un rectangle blau al costat. I les autopistes, de sis i de vuit carrils: escalèxtrics interminables que serpentegen els uns per sobre dels altres, per sobre de rius amplíssims, de llacs i d'aiguamolls. A mesura que ens acostem a destí, m'embadaleixo amb aquest LEGO de peces gegantines que sobrevolem.

3 comentaris:

  1. Ja ets a casa... Si no has trobat goteres ni cap pot de llet caducat a la nevera ja has tingut sort. :)

    ResponElimina
  2. Els pisos tancats no queden congelats en el temps... malauradament.

    ResponElimina
  3. agnès,
    No hi havia goteres ni pots de llet caducats. I aquest cop no m'havia deixat les claus a Barcelona. Deu ser que ens anem fent grans.

    rubèn,
    Malauradament no. Però en aquest cas, sortosament, el temps transcorregut tampoc no donava per gaire.

    ResponElimina