L O V E 2

[Agafo el local perquè així tinc més trajecte per a escriure. Les dues parades de l'exprés no donen per a massa res i menys per a aclarir les idees].



Casar-se a Nova York és bufar i fer ampolles; suposo que deu ser tan fàcil, ràpid i poc dolorós com casar-se a Las Vegas, però almenys aquí no cal que et disfressis d'Elvis.

Els dies previs, has d'haver complimentat la instància o formulari de rigor i, un cop ple, pots casar-te right away. No cal que demanis hora; hi vas el dia que vulguis (això sí, de dos quarts de nou del matí a cinc de la tarda). A les dependències municipals del número u de Center Street, la funcionària de torn indica als nuvis i al testimoni on han de signar els documents; un cop signats, ja poden passar per caixa i fer el pagament amb targeta de crèdit. Després, l'espera a l'antesala de la Marriage Chapel. A la sala d'espera hi ha de tot: des de la parella que es casa de penal (amb la mare de la núvia de testimoni i d'inductora de la boda), fins als que ja van per la segona volta del campionat (amb cotxet i nadó de pocs mesos inclòs). El futur marit de la segona parella duu una d'aquestes mitges al cap característiques dels porto-riquenys de barri d'una determinada generació; entren els dos i el cotxet, però no hi ha rastre de testimoni. Passats deu segons, surt el nuvi de la capella, mira al seu voltant i fa cap al passadís; torna sense testimoni i entra altre cop a la capella. Mig minut després, en surten ell, la núvia i el cotxet. Criden als següents de la llista i, un minut i mig més tard, als que van darrera dels següents. En aquest moment, fa acte de presència el testimoni, que encara fa força més fila de penjat que el nuvi. Aquest darrer no es talla ni un pèl i entra directe a la capella; la parella que hi acabava d'entrar s'hauran d'esperar.