diumenge, 14 de setembre de 2008

Lectura

Barcelona

A l'aeroport, malgrat que hi arribo amb el temps just, tot va rodat. Tinc la tendència de voler-ho deixar tot enllestit; encara que faltin tres hores, sóc dels que han de deixar les maletes facturades, passar tots els controls pertinents (i impertinents), localitzar la porta d'embarcament i comprovar amb els meus propis ulls que a la pantalla del destí hi ha la ciutat que pertoca. Un cop completat el ritual, descanso tranquil i puc dedicar-me a tafanejar les botigues de l'aeroport; especialment els quioscs.

A la terminal C de Newark, i molt a prop de la porta d'embarcament, n'hi ha un; hi compro el New Yorker d'aquesta setmana, amb peces d'Alice Munro i John Updike, i articles sobre la convenció demòcrata i sobre el General en Cap de les tropes americanes a l'Iraq, David Petraeus. Per completar la ració sobre política i actualitat americana, m'enduc també el segon llibre de Barack Obama, The Audacity of Hope. No sóc massa entusiasta d'aquesta mena de llibres i amb aquest fa temps que m'hi resistia, però des de la primera pàgina me n'adono que no és el llibre que m'esperava trobar i tinc la sensació que, dalt de l'avió, em serà difícil dormir.

7 comentaris:

  1. que tinguis un bon viatge! hores i hores però valen la pena!

    ResponSuprimeix
  2. Compartim la desconfiança subonscient per la gestió dels aeroports. Més val tot tres hores abans i després comprar toblerones i ragazzas.

    ResponSuprimeix
  3. Miq, vens a Bcn?....espero que facis llumenera d'aqui...bones vacances!

    ResponSuprimeix
  4. ^____^,
    Tornar a casa sempre val la pena.

    rubèn,
    Sí, a més m'agraden els aeroports (sobretot a l'anada): aquesta sensació d'estar encallat entre el punt de partida i el destí, aquest terra de ningú, que trasllado al tipus de lectures, als llibres que només llegeixo quan viatjo i que compro als quioscs dels aeroports.

    trina,
    Fa dies que hi sóc. Tot això són apunts, notes i reflexions passades.

    uri,
    Moltes gràcies! Són genials les il·lustracions pels apunts del Graupera; quina enveja!

    ResponSuprimeix
  5. "Enveja" diu...
    Tens el bolg més adictiu dels que visito (i no son pocs) i parles d'enveja...
    Deu ser sana, perquè a mes les teves fotos son de mamella de monja.

    ;)

    ResponSuprimeix