dissabte, 13 de setembre de 2008

Newark

Newark

A Penn Station m'he d'esperar mitja hora pel proper tren: un exprés que, amb dues parades, em durà a l'aeroport de Newark. Compro el bitllet en un dels expenedors automàtics, observo com els minuts passen amb els ulls clavats a la pantalla i espero que assignin l'andana al primer tren de la llista, que és el meu. Mentrestant, em canvio de camisa.

El tren és un d'aquests de dos pisos, molt modern, de fabricació canadenca i estatunidenca. Encabeixo la maleta com puc en un espai prop de la porta del vagó. Falten cinc minuts perquè comenci a moure's i no paren de pujar-hi persones que, com jo, van carregades d'equipatge i amb els quals, probablement, també compartim destí. Els maquinistes no es cansen de repetir el crit Move Forward! per tal que la gent es distribueixi de manera homogènia en tots els vagons.

Vaig amb el temps just. L'espera de mitja hora a l'estació hi ha contribuït, però, tot i això, com que he facturat des de casa, estic tranquil. El tren surt de l'estat de Nova York, passa per un túnel per sota del riu Hudson (en aquest punt he d'obrir la boca per tal que no se'm tapin les orelles) i entra a l'estat de Nova Jersey. No hi comptava que, com que el tren és exprés i no s'atura a Secaucus i és modern i fa via prou ràpid, en menys d'una hora sóc a l'aeroport. L'enllaç amb l'airtrain també és àgil i, un cop a la terminal, en cinc minuts de rellotge he deixat la maleta i creuo el control de seguretat.

5 comentaris:

  1. To Barcelona?
    Have a safe trip!

    ResponElimina
  2. Bon viatge miq, i si és per venir a casa, encara que sigui per pocs dies, haurà valgut la pena l'espera a l'estacio...

    ResponElimina
  3. Vages on vages bon viatge i passa-ho bé.

    ResponElimina
  4. És terrible les hores que perdem per poder-nos transportar al nostre destí. Sort que quan hi arribes gairabé sempre ha valgut la pena. Bon viatge i feliç destí.

    ResponElimina