“És com si caminés en un núvol!”

Man on Wire és potser la pel·lícula de l'any (i és un documental!). Dirigida per James Marsh, narra i recrea la proesa de Philippe Petit, el funàmbul francès que el 7 d'agost de 1974, un any després de construïdes les torres bessones del World Trade Center de Nova York, va creuar caminant des de la torre sud a la torre nord a través d'una corda estirada, sense xarxa, i suspesa a més de 400 metres d'alçada.

La major part del metratge del documental es destina a explicar la preparació prèvia del cop, a través d'entrevistes actuals als protagonistes; veiem com van burlar la seguretat de les torres i com van poder-hi entrar i muntar tota la infraestructura necessària per a l'acció; i sentim el relat dels fets de primera mà, en les paraules de Philippe Petit, d'Annie Allix, la seva parella d'aleshores, i de Jean-Louis Blondeau, cervell del cop i amic de l'ànima de Petit; així com de la resta de persones involucrades en la trama i en l'execució d'un pla més propi del robatori de la cambra d'alta seguretat d'un banc, que d'una performance artística —d'alta volada, això sí.

Les entrevistes estan trenades amb filmacions dels anys que van precedir el cop: els anys de joventut de Petit, l'entrenament en un prat prop de casa seva a França, les primeres accions com a funàmbul de risc a Notre-Dame de Paris i al Sydney Harbour Bridge. Les imatges d'arxiu s'acompanyen de recreacions artesanals d'altres situacions de les quals no es disposa de filmació: principalment, l'entrada a les torres i les escenes del muntatge del cable i de l'estructura per a sustentar-lo. Aquestes recreacions, que encaixen a la perfecció en la narració, són d'una innocència deliciosa, més pròpies de la filmografia i de l'imaginari de Jean-Pierre Jeunet o de Michel Gondry, i li donen un to encara més màgic, més bell, a una acció artística que per si sola té una força visual extrema. La música d'Eric Satie, d'Edvard Grieg, i de Michael Nyman posa el contrapunt sonor perfecte a l'espectacularitat de les imatges.

El documental es basa en el llibre de Philippe Petit To reach the clouds, la narració en primera persona d'aquest passeig per sobre dels núvols que va durar 45 minuts, en els quals el funàmbul va tenir temps de creuar la distància entre les torres vuit cops i, fins i tot, estirar-se i asseure's a la corda, fins que la policia va posar punt i final a l'acció. En un moment del documental, la seva parella de llavors, Annie Allix, recorda que, mentre l'observava des del carrer, va pensar: “és com si caminés dalt d'un núvol”. Cinc anys després de la caiguda de les torres bessones, la portada commemorativa del setmanari New Yorker, obra de John Mavroudis i Owen Smith, s'hi va aproximar encara més (portada i interior).