dijous, 4 de setembre de 2008

“És com si caminés en un núvol!”

Man on Wire és potser la pel·lícula de l'any (i és un documental!). Dirigida per James Marsh, narra i recrea la proesa de Philippe Petit, el funàmbul francès que el 7 d'agost de 1974, un any després de construïdes les torres bessones del World Trade Center de Nova York, va creuar caminant des de la torre sud a la torre nord a través d'una corda estirada, sense xarxa, i suspesa a més de 400 metres d'alçada.

La major part del metratge del documental es destina a explicar la preparació prèvia del cop, a través d'entrevistes actuals als protagonistes; veiem com van burlar la seguretat de les torres i com van poder-hi entrar i muntar tota la infraestructura necessària per a l'acció; i sentim el relat dels fets de primera mà, en les paraules de Philippe Petit, d'Annie Allix, la seva parella d'aleshores, i de Jean-Louis Blondeau, cervell del cop i amic de l'ànima de Petit; així com de la resta de persones involucrades en la trama i en l'execució d'un pla més propi del robatori de la cambra d'alta seguretat d'un banc, que d'una performance artística —d'alta volada, això sí.

Les entrevistes estan trenades amb filmacions dels anys que van precedir el cop: els anys de joventut de Petit, l'entrenament en un prat prop de casa seva a França, les primeres accions com a funàmbul de risc a Notre-Dame de Paris i al Sydney Harbour Bridge. Les imatges d'arxiu s'acompanyen de recreacions artesanals d'altres situacions de les quals no es disposa de filmació: principalment, l'entrada a les torres i les escenes del muntatge del cable i de l'estructura per a sustentar-lo. Aquestes recreacions, que encaixen a la perfecció en la narració, són d'una innocència deliciosa, més pròpies de la filmografia i de l'imaginari de Jean-Pierre Jeunet o de Michel Gondry, i li donen un to encara més màgic, més bell, a una acció artística que per si sola té una força visual extrema. La música d'Eric Satie, d'Edvard Grieg, i de Michael Nyman posa el contrapunt sonor perfecte a l'espectacularitat de les imatges.

El documental es basa en el llibre de Philippe Petit To reach the clouds, la narració en primera persona d'aquest passeig per sobre dels núvols que va durar 45 minuts, en els quals el funàmbul va tenir temps de creuar la distància entre les torres vuit cops i, fins i tot, estirar-se i asseure's a la corda, fins que la policia va posar punt i final a l'acció. En un moment del documental, la seva parella de llavors, Annie Allix, recorda que, mentre l'observava des del carrer, va pensar: “és com si caminés dalt d'un núvol”. Cinc anys després de la caiguda de les torres bessones, la portada commemorativa del setmanari New Yorker, obra de John Mavroudis i Owen Smith, s'hi va aproximar encara més (portada i interior).

12 comentaris:

  1. només apte per a trapezistes sense vertigen

    ResponSuprimeix
  2. Vaig a veure si me'l puc "agenciar" d'alguna manera...

    Què guais les il.lustracions del New Yorker, per variar.

    ResponSuprimeix
  3. mare meva.. m'agradaria veure aquest documental, com varem penjar tot aixó? si ja per pujar a l'empire sembla l'aduana d'un avió... pf

    ResponSuprimeix
  4. M'has fet venir moltes ganes de veure el documental. La imatge trobo que té molt poder simbòlic.

    ResponSuprimeix
  5. A mi també m'agradaria moltíssim veure el documental. La imatge que ens mostres de "l'interior" de la revista m'encanta, també per la conjunció dels colors...

    ResponSuprimeix
  6. jesús m. tibau,
    ...i espectadors sense vertigen també.

    uri,
    suposo que no trigaran gaire a estrenar-lo als Renoir o als Verdi de Barcelona.

    ^____^,
    a començaments dels setanta encara no hi havia la psicosi que ara vivim, només els calia imaginació i tenir-hi algú a dins. Pel que fa al muntatge de la corda, no en desvetllaré el secret... s'ha de veure el documental!

    jaume puig,
    És espaterrant. El documental val molt la pena.

    novesflors,
    com diu l'uri: que bones les il·lustracions del New Yorker...per variar!

    ResponSuprimeix
  7. Ei hola ! En la meva recent estada a NY vaig anar seguint el teu blog, felicitats ! Si des de la distància vols tenir un tast del teu país, et convido a passar de tant en tant pel meu ;D Salutacions, Guillem

    ResponSuprimeix
  8. Esperarem que l'estrenin per anar-hi..promet i molt
    gràcies Miq

    ResponSuprimeix
  9. ...les il·lustracions del New Yorker realment belles... tot i que t'he de dir que el primer que m'ha vingut al cap al veure la fotografia de l'home damunt la corda -encara sense haver llegit res- ha estat la novel·la de Don DeLillo, Falling Man, que si no has llegit et recomano... (aquestes imatges de les torres bessones encara tenen aquests poders evocadors...)

    ResponSuprimeix
  10. tens un blog molt guapo.

    ResponSuprimeix
  11. El documental ja es veura quan arribi doncs. I per ser original, les il·lustracions del New Yorker...

    ResponSuprimeix
  12. Estic impacient per veure aquest documental... perquè Philippe Petit és un personatge extraordinari. Recomano la lectura del seu "Traité du funambulisme" editat per Actes Sud... que és la reedició en francès de "On The Highwire" del 1985. Amb pròleg de Paul Auster inclòs.

    ResponSuprimeix