diumenge, 5 d’octubre del 2008

Tardor

Chrysler & the Moon, 3

Aviat començarà el fred intens i les nits gèlides sense ni un sol núvol i ben poques ànimes al carrer. A partir d'ara, on trobaran recer per a passar la nit l'home i la dona sense sostre que vaguen pels volts de la feina al captard? Ell dorm entre cartrons i mantes en un racó de les obres del gratacels de la cantonada, que gairebé ja han enllestit; uns metres més enllà, ella llegeix llibres asseguda a les escales de l'església eslovaca de First Avenue i no perd mai de vista el carretó on hi ha les seves pertinences.

Per sempre més em quedarà gravada a la ment la imatge, una nit d'hivern, d'un home que dormia a la intempèrie, estirat a terra a la vorera, sobre les reixes de ventilació del metro per aprofitar-ne l'aire calent que en pujava.

14 comentaris:

  1. A Nova York no hi ha albergs per als indigents? No poden dormir als metros, o és que hi fa massa fred?

    ResponElimina
  2. No em puc imaginar els carrers de NY buits de gent, deu ser brutal.

    ResponElimina
  3. Mmmm... el sistema aquest tan "irremplaçable", que ara està sacsejant les butxaques de mig món, tampoc no ha sigut capaç de garantir que tothom tingui, com a mínim, un sostre per guarir-se.

    ResponElimina
  4. jo només puc dir, que mai he patit un fred com el que vaig patir al febrer... especialment un dia que varem visitar downtown... amb la humitat que hi havia i el mar... era increible.... un dit se me va quedar blau.... pensava que estava congelat....

    no se com s'ho faran els indigents però... no m'estranya que s'estirin a la sortida d'aire dels metros....

    ResponElimina
  5. A Nova York hi ha shelters, missions, les estacions del subway i l'interior dels vagons, que hi ha calefacció, a diferència de les andanes que són gèlides.

    A l'hivern no desapareix completament la gent dels carrers, però en nits glaçades i en second quines zones, costa veure-hi una ànima.

    ResponElimina
  6. El fred és dur i miserable...i a Nova York es fa més gran..
    salut

    ResponElimina
  7. M'agradaria molt visitar NY amb neu... deu ser especialment meravellos. A mi m'agrada el fred.

    ResponElimina
  8. El fred és molt dur i miserable per a qui no té sostre ni pot pagar la calefacció.

    En canvi, a recer o ben abrigats, l'hivern de Nova York pot ser d'una bellesa plàstica extrema.

    ResponElimina
  9. Miq,
    segur que és com dius...esperem les teves fotos d'aquest hivern novaiorquès des del recer...
    salut

    ResponElimina
  10. Molt bó aquest apunt. I la foto encara és millor. És teva? és un muntatge?

    ResponElimina
  11. Les diferències abismals del planeta. Indigents sense sostre dormint al terra sobre un cartró envoltats de gelor hivernenca i, alhora, els gratacels superbs, la llumenària enlluernadora com la que es veu en la foto -preciosa, per cert. I la lluna observadora immutable. Tot plegat em recorda una cançó de Lluís Llach:

    "I la lluna que passava
    entre els núvols i els teus ulls
    una llàgrima vessava per
    la fam, la por, tristesa, vergonya...

    ResponElimina
  12. Ara que dius això del fred i les nits de Nova York, recordo els carrers buits de Midtown tot passejant dues gossetes amb les mans glaçades... Mira quins records més tontos que queden... :-)

    ResponElimina
  13. trina,
    Ja hi pots comptar que si neva, hi haurà sèrie de fotos hivernals com cada any.

    jaume puig,
    Gràcies! La foto l'acabava de fer ahir al vespre des de la finestra de la feina, i la lluna i el Chrysler coincidien al mateix pla, com pots comprovar en aquesta sèrie

    novesflors,
    aquestes "diferències abismals", a Manhattan gairebé s'amunteguen les unes a sobre les altres, com apunto al proper escrit.

    defak,
    És que Park Avenue a Midtown, en una nit d'hivern, pot arribar a ser l'hòstia de desert.

    ResponElimina
  14. No oblidaré mai el dia que em vas explicar la història de l'home al damunt de les reixes. És una història que avui em serveix per pessigar-me i renyar-me quan em queixo sistemàticament.

    ResponElimina