dilluns, 6 d’octubre de 2008

Rue bordelière

Houses

“L'època de les democràcies i de l'igualitarisme ha tingut la paradoxal virtut de crear barris exclusivament burgesos, barris exclusivament obrers i zones residencials d'un pur accent aristocràtic. Però en la Barcelona emmurallada, quan les distàncies socials eren enormes, les distàncies físiques eren insignificants. El carrer senyorívol veïnejava amb el carrer comercial i el carrer decent amb la rue bordelière.”

D'alguna manera, aquestes paraules de Carles Soldevila a Del llum de gas al llum elèctric, el seu excel·lent llibre de memòries d'infància i joventut, tenen una ressonància moderna a Manhattan, on les distàncies socials (tot i viure en democràcia) són cada cop més grans, però les físiques (no pas pel constrenyiment d'una muralla sinó per les dimensions de l'illa) continuen sent insignificants. Així, en quatre carrers, pots passar de l'Upper East Side i els seus habitants insultantment rics (delimitats pel codi postal 10021), a El Barrio i els treballadors d'origen porto-riqueny que hi viuen.

2 comentaris:

  1. Potser és aquest el darrer escull democràtic de les ciutats, la llibertat de poder circular per barris de totes les classes socials...

    ResponSuprimeix
  2. ...hi ha moltes ciutats en les quals no es pot ni circular pels carrers o en les quals hi ha barris on et miren malament si hi voltes a peu; com a exemple el d'algunes ciutats americanes en les quals la classe social es mesura en funció de si vas amb cotxe, amb transport públic o xino-xano. No és el cas de Nova York, però.

    ResponSuprimeix