dijous, 13 de novembre del 2008

El carrer ample

Times Square, 4

A la zona on es concentra la major part dels teatres, pels volts de Broadway a l'alçada de Times Square, la cua de l'un es barreja amb la del del costat. La d'un musical veterà, el Phantom d'Andrew Lloyd Webber al Majestic Theatre, amb la d'una obra nouvinguda com l'Equus de Peter Shaffer al Broadhurst. A banda d'aquestes dues funcions, al carrer quaranta-quatre, entre la setena i la vuitena, hi trobes un parell més de musicals: el Gypsy amb Patti Lupone al St. James i l'Spamalot de Monty Python al Shubert Theatre. M'imagino que el Paral·lel d'abans de la guerra devia ser la versió barcelonina en miniatura del que encara avui és Broadway. A quarts de vuit, el brogit i l'anar i venir de la gent, que van cap al teatre i que s'amunteguen a les voreres i fan cua, o que esperen algú que fa tard, és espectacular. Un espectacle a la porta de cada teatre.

11 comentaris:

  1. Ara al Paral·lel sonen campanes d'allò que fou i que cites, començo a veure que l'anomenen pertot com "el Broadway barcelonès", de fet per promocionar l'allau de musicals que estan venint i que vindran, la majoria d'ells situats en aquesta zona... i em dona la sensació que és més per intentar provocar el que pot arribar a ser i ara n'és tot just una il·lusió, hi ha Fama, l'Spamalot del Tricilce, i uns quants més.

    ResponElimina
  2. És l'Equus de Radcliffe, que es va presentar a Londres deu fer un parell d'anys? O aquí és un altre, el protagonista?

    ResponElimina
  3. L'oferta de teatre i sobretot de músicals ara és un nou reclam de les grans ciutats!

    Àlex

    ResponElimina
  4. uri,
    …tot en castellà i poca creació pròpia. Per imitacions barates, més val quedar-se els originals.

    ferran,
    sí que és l'Equus protagonitzat per Richard Griffiths i Daniel Radcliffe, la mateixa producció dirigida per Thea Sharrock que va estrenar al West End de Londres l'any passat.

    l'espia,
    …adreçada als turistes. Com a Broadway, assetjat des de fa anys per Disney i els musicals tous (o derivats de pel·lícules). Ara n'estrenen un d'Shrek. Poca imaginació… cinema de crispetes per a adolescents, teatre de crispetes per a criatures :(

    ResponElimina
  5. Llàstima que hi facin musicals...

    ResponElimina
  6. Faig estrany però menjar-se les crisptetes fora, per allò de gaudir en plenitud de l'espectacle urbà...

    ResponElimina
  7. Miq, cert, l'únic és el musical "Què!", que vaig anar a veure perquè el batera és el meu profe de batera i he de dir que, tot i estar descaradament enfocat a un públic adolescent, el nivell és molt més alt d'el que jo m'esperava.

    ResponElimina
  8. Sí. S'ha d'agrair a la factoria Guix-Llàcer l'aposta pel musical en català i de creació pròpia. Només n'he sentit una cançó a la promo i sonava a “Rent”. Què tal és?

    ResponElimina
  9. Ep! que al Teatre Nacional també fan ALOMA. Un musical discret, correcte, no gens engrescador.

    ResponElimina
  10. Ruddigore o la nissaga maleïda de la Cia. Egos Teatre val molt la pena.Gent jove, il.lusionada. Han estat al Versus, ara fan gira.
    Un bon musical, ambientació gòtica.
    Premiats Festival Tàrrega.
    No tot han de ser grans musicals.
    Imma

    ResponElimina
  11. Doncs no se si per aquí també fan Wicked, si és així, el recomano, val la pena.
    A casa nostra fan el que poden, penso i no és massa.

    ResponElimina