dimecres 5 de novembre de 2008

Harlem nocturne

Super Obama

Són les quatre del matí i acabo de tornar de Harlem. Hi hem anat a celebrar la nit, a acabar-la de la millor manera possible, amb blues en directe acompanyat de somriures i d'abraçades al St Nicks Pub, de St Nicholas Avenue amb el carrer 149. L'ambient era de festa, de complicitat entre desconeguts que sabíem que estàvem vivint un moment especial. Ara comença el més difícil, però tampoc ha estat gens fàcil arribar fins aquí.

D'aquesta nit en recordaré moltes coses. Els somriures i les abraçades; els crits d'alegria, quan faltaven només tres minuts per a les onze, i Obama s'ha endut Virginia; únicament amb els vots de Califòrnia ja en tenia prou per ser elegit. Els plors, també d'alegria i d'emoció, quan a les onze en punt la notícia ha saltat a totes les cadenes: el jove senador d'Illinois serà el nou president. El silenci amb què hem seguit el discurs d'agraïment, el petó als llavis (!) que s'han fet la futura primera dama, Michelle Obama, i el futur president. Els somriures d'ell, plens d'intel·ligència.

Ara a dormir. Encara queden tres mesos de Bush a la Casa Blanca, però demà és el primer dia del canvi i el començarem a les deu del matí treballant.

Des de Nova York a les 4:07 AM

Etiqueta: ,

Share/Save/Bookmark

15 comentaris:

  1. M'has dnat la notícia tu, que abans d'obrir res més he entrat a la Llumenera a veure que havia passat. Merci nano.
    ResponElimina
  2. a mi m'ha passat alguna cosa similar, què fort, flanagan.
    ResponElimina
  3. Fantàstiques cròniques d'aquests moments històrics. Estic enganxat a la Llumenera!!

    Àlex
    ResponElimina
  5. Bon dia!
    És la primera vegada que entro al teu blog, l´havia vist recomanat en altres blogs. Però mai sabries el motiu de passejar-me per La Llumenera de Nova York.
    A la ciutat de Vic es fa e-weekvic,en una taula rodona Llibres, pantalles i lectures: guerra o pau?
    Trina Milan (UOC) va posar d´exemple el teu blog com a recuperació de textos en paper i alhora escrius, crees...
    En definitiva, un bon blog que ens permet comunicar-nos.
    Un plaer
    Imma
    ResponElimina
  6. Gràcies per les cròniques d'ahir. Gràcies per no deixar d'informar-nos i transmetre'ns la teva manera de viure-ho i felicitats!
    Has estat afortunat de poder viure de prop uns fets, sense dubte, històrics.
    ResponElimina
  7. Fantàstiques notícies i fantàstica crònica!

    moltes gràcies
    ResponElimina
  8. Aquest dia no l'oblidaràs mai certament... Quina enveja!

    El millor de tot és que no només estàs gaudint de cada minut de l'experiència, sinó que ens permets viure-la a nosaltres a través dels teus ulls.
    ResponElimina
  9. Sóm moments emocionants els que comentes però sobretot, són moments històrics. Suposo que ja tocava canviar, a veure si serà per millor.
    Felicitats.
    ResponElimina
  10. ELS NORD-AMERICANS HAN FET HISTORIA.AIXO ES BO,ARA ESPEREM LA REALITAT,I ELS CREIENTS QUE RESSIN,AIXO FA FARUM A "ZAPATERO".JUGANT AMB BCN......
    ResponElimina
  11. Miq,
    genial el seguiment que ens fas de la vivència del moment a NY..Obama és emoció. Per cert, ja he vist que té conseqüències nomenar-te a una taula rodona, l'Imma ha fet un comment que li agraeixo, significa que la xarxa es retroalimenta...salut Imma...salut Miq
    ResponElimina
  12. Crec que com a minin serà mes intel.ligent i sebrà forgar la pau al mon.
    Enhorabona¡¡¡
    ResponElimina
  13. Pagaria una bona pasta si pogués veure per un foradet quina cara fan, ara mateix, els fatxesracistes d 'USA.
    I, molt especialment, per veure l'emprenyament dels ku-klux-klan en el dia més trist de la seva miserable existència. Que aquest emprenyament els duri per sempr més. I "que n'aprenguin"...
    ResponElimina
  14. flanagan,
    quina alegria! això de poder actuar de teletip és l'hòstia!

    uri,
    :)

    àlex,
    Gràcies! No sóc responsable dels efectes secundaris...

    uri,
    no et passis! hahaha :)

    imma,
    òndia! doncs li he de donar les gràcies a la Trina per haver-ne parlat i haver fet que t'hi passegis. Gràcies!

    rita,
    és el que els deia ahir a amics americans. És genial haver pogut tenir l'oportunitat de viure-ho des d'aquí.

    gemma,
    de res!

    defak,
    d'això es tracta precisament tot això. Haguessis flipat des d'aquí. Va ser emocionat!

    roser,
    serà per a millor. Només que governi amb una mica de sentit comú, ja notarem una gran diferència. I com a canvi de mentalitats, el fet que hagi pogut arribar a la presidència ja és molt important.

    anònim,
    no sé perquè molta gent s'entesta a comparar-lo amb Zapatero. Potser és perquè no n'han sentit massa discursos i no en coneixen les propostes i el personatge de prop. També és curiós aquesta idea que tant circula que “ens decepcionarà”. Tot depèn de les expectatives que hi tinguem posades de partida :)

    trina,
    t'agraeixo el comentari a l'eWeek. Especialment que en destaquessis la publicació dels textos de "La Llumanera de Nova York". A poc a poc, s'ha d'anar divulgant el gran llegat de les publicacions catalanes de finals del XIX i començaments dels XX. És la nostra memòria històrica; és la qualitat i la potència de la nostra cultura.

    lluís,
    més intel·ligent ho és… però tampoc és massa difícil partint del que tenim encara a la Casa Blanca :)

    jetuva,
    hahaha. Molt bona aquesta!
    ResponElimina
  15. St. Nicks Pub
    El lloc perfecte per celebrar-ho. Si senyor!
    Déu meu no saps com enyore aquell cau polsos però ple de personalitat. M'entretinc amb la teua narració i no puc ni imaginar a quin ritme es bategava en aquell moment. Segurament que ningú anava a contratemps. Tot dalt de llumenetes i les cambreres fent córrer algun esperitós....
    A casa i amb el NYT he escoltat el seus discurs. M'he quedat contrariada en no saber donar nom a cadascuna de les emocions que he experimentat i això que ací ens ho mirem des de la distància. això sí, cal reconèixer que aquest home té un carisma inigualable.
    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)