dissabte, 22 de novembre de 2008

November 4th, 2008

Ani Difranco, 6

Sí, senyora! Sense cap mena de dubte, aquest ha estat el concert de l'any. El lloc: el vell (i bell) Town Hall del carrer quaranta-tres; i ella: una Ani Difranco pletòrica d'energia que, divendres a la nit, va desgranar una meravella d'actuació des de les primeres notes del clàssic Little Plastic Castle i amb el públic completament entregat. La millor que li he vist en tots els anys que fa que la segueixo, i el millor concert de l'any, com no em cansaré de repetir un i altre cop. Acompanyada en escena per Allison Miller a la bateria, Todd Sickafoose al contrabaix, i l'excepcional Mike Dillon al vibràfon i a la percussió, Ani Difranco va repassar moltes peces del seu nou disc, com ara la que dóna nom a l'àlbum, Red Letter Year, en què parla de la seva nova llar, Nova Orleans, i de l'huracà Katrina […and representing the white race a man with a monkey for a face is flying over in a helicopter whistling dixie and playing dumb…], la cançó de bressol Present/Infant en què parla de la seva maternitat […but now here's this tiny baby and they say she looks just like me…], la declaració d'amor Smiling Underneath […don't mind my gums peeling back or my hair gettin' thin, long as I'm with you…] o l'oda The Atom, dedicada als fonamentalistes religiosos que, als Estats Units, pregonen el mite de la Creació com a veritat que ha de guiar les nostres vides, alhora que advoquen per la manipulació de la natura i l'ús extensiu de l'energia nuclear.

Un dels moments àlgids de la nit va ser la interpretació de la cançó November 4th, 2008, en què explica com va viure i celebrar a Nova Orleans la victòria de Barack Obama a les eleccions, i que podeu sentir tot seguit en aquesta actuació (enregistrada també divendres) al programa Soundcheck de WNYC i de la qual n'he transcrit la lletra, més avall.



November 4th, 2008
The victory was ours and you were the first to say it
I've never known so many people donate time to a campaign
And when you were elected there was a global wave of joy
We knew our world gone mad could still go sane.

And we poured into the streets, and we danced and we cheered
And the neighborhood was a neighborhood, like it hadn't been in years
All eyes meeting filled with tears
Yes we prayed you were coming, and then we saw you were here.

You are black, you are white, you are red, you are blue, you are green and orange, with a purple and yellow hue.
And you've risen like a phoenix from each flame that they threw
You've been everything that we've asked of you.

Oh, President Obama, it's an honor just to say it
I used to hide my passport, now I want to display it
Thank you for our democracy, through you is resurrected
Thank you for our decency, in you is reflected
Thank you America for being more than I expected.

Yes we can, yes we can, yes we can, yes we can, yes we can
Yes we can, yes we can, yes we can, yes we can, yes we can.

And, President Obama, you do not have to be perfect
I trust that you are a public servant
Steady as Abraham Lincoln, ready as Martin Luther King, is this spirit that you bring.

And we vow to uphold you through these tricky times
Keep you safe in our hearts and informed with our minds
And we will uphold each other, we won't divide in attack
There is no going back, there is no going back, there is no going back.

Yes we can, yes we can, yes we can, yes we can, yes we can
Yes we can, yes we can, yes we can, yes we can, yes we can.

The victory was ours and you were the first to say it.



Entrevista sencera a WNYC:

10 comentaris:

  1. M'ha encantat l'actuació que ens has fet arribar en aquest vídeo.

    ResponSuprimeix
  2. Sempre és gratificant veure que, allò que vas a veure, compleix o fins i tot supera les expectatives que hi havies posat. En aquest concert intueixo que va ser així.

    Àlex

    ResponSuprimeix
  3. Genial la Difranco...en volem més com aquests de posts (complet en informació, video i lletra ;-))))
    salut

    ResponSuprimeix
  4. Quina enveja! A més de més de la que em fas cada vegada que publiques un comentari només pel fet de viure a NYC (jo també hi vaig viure i l'enyoro bastant, la veritat sigui dita!) ara amb la DiFranco ja és la pera!

    Moltes felicitats!

    ResponSuprimeix
  5. Ei que el mes passat va actuar a l'auditori, si us la vàreu perdre és perquè ho veu voler!!! ;)

    ResponSuprimeix
  6. Per cert, preciós post.
    (I quines llesques li fot a la guitarra la paia..)

    ResponSuprimeix
  7. àlex,
    …i això que les expectatives eren molt altes.

    trina,
    …només m'ha faltat la transcripció de la lletra en català.

    arnau,
    moltes gràcies! espero poder-te apropar la teva NY enyorada amb els escrits del bloc.

    uRi,
    sí que li fot fort, tot i que amb els anys ha anat suavitzant aquesta manera percutiva que té de tocar la guitarra.

    ResponSuprimeix
  8. Oishhhh pero que gran!!!! i encara que arribi tard a comentar...aqui hi soc.
    Algún dia l´hem de veure junts a NYC Miquel!!! estaria molt be!
    Em sembla que encara que ens hem vist en algun concert d´ella, mai hem anat ni viscut un concert junts de l´Ani, oi?

    una abraçada!

    ResponSuprimeix
  9. Jo crec que no. A veure, doncs, si al proper hi anem plegats i és a mi a qui em dedica una cançó ;-)

    ResponSuprimeix