dijous, 6 de novembre del 2008

Petjades

Pigeon

Per la vorera de davant de l'hospital hi passa molta gent; aquesta tarda, una mare i el seu fill hi caminaven agafats de la mà. El nen mirava a terra i, tot d'una, ha estirat a sa mare del braç i li ha assenyalat (amb una fascinació i una curiositat primerenques) unes petjades d'ocell, que semblaven de colom i que havien quedat impreses, com en un motlle, sobre el paviment.

Una escena com aquesta pot passar a Nova York, una ciutat on a les voreres no hi ha rajoles ni panots, sinó una capa llisa i contínua de ciment que les revesteix; “una ciutat de gent rica, però amb un Ajuntament pobre”.

16 comentaris:

  1. Per això, quan vénen a Barcelona, s'enduen les rajoles de Gaudí del Passeig de Gràcia :)

    ResponElimina
  2. En les fotografies del blog (normalment)no veiem una gran instantània ni un gran escenari, si no un bocinet quotidià que fa que tinguis ganes de saber més... D'on està extret aquest bocí? Qui hi havia aprop? Com n'és de gran? mmmmmm
    Felicitats! Només amb les fotografies aconsegueixes fer pensar i submergir a qui les veu, a més de donar enveja per no ser al teu lloc en el moment que les realitzes.

    Moltes gracies.

    Jordi C. (Girona)
    www.gironamenamora.ohlog.com

    ResponElimina
  3. L'escena que descrius és emocionant: una mena de poema visual tendríssim i minimalista.
    Més encara, aquest marrec és un bon candidat a ser un sherlock holmes o, com deien els antics grecs, "un cercador de les causes", un geni de l'episteme, l'esgaló màxim del coneixement. Esperem que, com deia Saint Exupérie, la societat no el converteixi en "un Mozart assessinat".

    ResponElimina
  4. Recordo que la primera vegada que vaig anar al Regne Unit em va cridar molt l'atenció el fet que les voreres també fossin asfaltades. Serà una particularitat anglosaxona?

    ResponElimina
  5. Sort que el colom no s'havia quedat enganxat al ciment que si no ja teníem un altre nen traumatitzat de per vida...

    ResponElimina
  6. Un post amb un gran encant. Sense parlar d'eleccions, també ens saps captivar... :-)

    ResponElimina
  7. Les voreres de NY són de "ciutat pobre", però no es pot ni comparar amb l'asfalt dels carrer! No hi ha cap altra ciutat amb tants forats, esborancs i inclús jo diria cràters al mig del carrer com a NY! T'enrecordes els bots que donàvem amb el meu cotxet per Houston St? per no parlar del pont de la 1era avinguda! Per això a NY hi ha tants SUVs...

    ResponElimina
  8. jesús tibau,
    les rajoles a NY són en un altre lloc, però això són figues d'un altre paner… o d'un altre apunt!

    bitxo,
    :(
    Digues-los que les poden trobar a la botiga del MoMA (crec).

    jordi,
    Aquest bocí, en concret, és del carrer sis nord de Brooklyn, al barri de Williamsburg, i forma part d'una sèrie de fotografies que vaig fer sobre grafits impresos en paper.

    jetuva,
    potser era simplement la curiositat innata que tenen els marrecs, i que anem perdent a mesura que ens anem fent grans. Uns més que d'altres, tot sigui dit.

    joan,
    al regne unit, pre o post Thatcher?

    defak,
    ens l'explicaràs aquest trauma?

    rita,
    aquest no és/era un "bloc polític", tot i que per les circumstàncies dels darrers dies, s'hi hagi convertit. Jo també començava a estar una mica saturat de tantes eleccions. Torna la calma…

    garrofaire,
    era color cendra. A NY hi ha pocs coloms valencians (=blancs).

    martamar,
    Sí, l'asfalt de NY és un desastre absolut, a l'igual que l'estat de les estacions del metro, i tota altra mena d'insfrastructures públiques (i.e. les conduccions d'aigua calenta…). Me'n recordo com si fos avui dels bots que pegàvem amb el teu cotxe, especialment a Houston St. Finalment, l'han pavimentat d'est a oest.

    ResponElimina
  9. El Regne Unit durant els últims anys de la Thatcher. Encara avui te'n trobes. Sempre lluny de Londres i altres ciutats grans, esclar.

    Me fa que això de les rajoles és més d'aquí. Tampoc recordo rajoles en voreres alemanyes... però potser estic mal fixat.

    ResponElimina
  10. El que si puc assegurar és que sempre m'he meravellat amb els paviments de molts carrers i voreres d'Itàlia i de França.

    ResponElimina
  11. En un món tan caòtic, tan absolutament impressionant, tan espectacular com és l'actual món post-modern, els humans ens recreem en els petits detalls. Tu, tenint tota Nova York al davant, no fas una panoràmica sinó la foto d'un racó més aviat brut.
    Felicitats, ets un home del teu temps!

    ResponElimina
  12. Encara t'estàs recuperant de la farra electoral?
    Ens tens massa mal acostumats...

    ResponElimina
  13. joan,
    sí que deu ser del sud d'Europa això dels carrers pavimentats amb rajoles.

    albert,
    ui! a NY la brutícia és majoritària. En la majoria de sèries, pel·lícules i imatges que en tenim, però, no hi surten les piles de bosses d'escombraries acumulades al carrer, les rates, les estacions de metro que cauen a trossos… i tantes altres coses que li donen l'encant a la ciutat, més enllà del glamour de Fifth Avenue.
    :)

    intransigent,
    …un apunt breu de cap de setmana (per al diumenge) ;)

    ResponElimina
  14. Les rajoles (d'exterior o d'interior) dels edificis i dels carrers és un invent àrab (dels àrabs de la Península Ibèrica. Les fàbriques més importants de Al-Andalus estaven al sud de Portugal i a València. Encara avui dia els millors enrajoladors són els portuguesos. Només cal veure els carrers de Lisboa. En canvi, a Catalunya cada vegada n'hi ha menys d'enrajoladors i les noves lloses de carrer o els panots estan més mal posats amb el perill que suposa per als vianants. Sembla que d'Espanya es va estendre el costum d'enrajolar les voreres a algunes ciutats europees al segle XIX (París). A la GB no hi va arribar el costum. Els gallecs, germans dels portuguesos enrajolen fins i tots els vorals de les carreteres

    ResponElimina