Quina serenata tan bufona
Al pati de la PS 183, l'escola pública del costat de la feina, el dissabte al matí hi ha mercat; un d'aquests farmers market que proliferen al cap de setmana a diversos punts de la ciutat a l'aire lliure, o com el que hi ha tres dies entre setmana (i també en dissabte) a Union Square.
A mercat, hi venen principalment fruita i verdura, però també s'hi pot trobar formatges, pa, confitures artesanes, pollastres (dels que corren lliures) i salmó, entre altres viandes. Avui (és a dir dissabte passat) m'hi he trobat al periodista José Maria Carrascal i senyora; si no era ell, s'assemblaven com dues gotes d'aigua. Això sí, no duia cap de les seves corbates característiques, i traginava dues bosses amb la compra. És el segon cop que me'l creuo pel barri, deu viure a la vora, i crec que a la tercera, si s'escau, l'aturaré i li demanaré allò tan evident de si és ell.
Carai quin goig que fan les carotes, carlotes, pastanagues o safanòries! D'on vénen aquests exemplars vermells i els grocs? Els has tastat mai? De debò que fa goig aquest mercat tan acolorit. Vénen ganes de fer-se vegetarià. Deu ser per això que en Carrascal ha deixat la corbata vair a casa, no fos que algú es pensés que era de vidre, com en el cas de la sabates de la Ventafocs.
ResponEliminaEll el comentari anterior l'he escrit jo, no sé per què ha sortit publicat com a anònim
ResponEliminaTalleu les pastanagues a rodanxes, les sofregiu lleugerement amb oli d´oliva. Bullir uns 20 minuts, passar pel turmix, unes fulles de fàbrega i bon profit.
ResponEliminaEn Carrascal és simpàtic.
Va participar a un programa sobre les llengües a Catalunya, L´Àgora, li costava entendre-ho...
Imma des de La Plana de Vic
El Carrascal va ser corresponsal (ojo a la rima) molts anys als US i crec q es va establir per allà abans i després dels seus telenotícies a Antena 3 era?
ResponEliminaDoncs un cop el vaig sentir parlant una llengua que ell en deia anglès... i no s'hi assemblava de res. Ull amb la rima... ;)
ResponEliminaPer cert, les "purple carrots" no tindran gust a remolatxa?
El Carrascal de "al filo de la medianoche" ? Juuurrr...
ResponEliminaEn Basté va entrevistar al Carrascal, resulta que ja no fa servir les corbates que el van fer famós perque ha canviat el tipus de camises que porta, ara les camises tenen dibuix i les corbates són llises. Tot un descans pels ulls.
ResponEliminaFelicitats pel blog, el segueixo de fa poc i m'he enganxat.
Pot ser-ho, l'altre dia vaig entendre que li deia al Basté que hi viu, o sigui què...
ResponEliminaQuin goig de colors safanorians!!!
ResponEliminaDe petita, la meua mare distingia entre "carlota" (de color ataronjat) i "safanòria" (de color morat). Ara ja fa temps que de les morades gairebé no se'n veuen.
Salutacions.
Aquí les pastanagues valen un euro i no son tan maques.
ResponEliminaDe pastanagues (com d'altra mena d'hortalisses) en mercats com ara el de Union Square n'hi ha de tots colors. Aquí els ha donat per l'agricultura biològica/ecològica/tradicional/local que recupera (o que manté) les varietats (i la biodiversitat) de tota la vida. Visca els colors, els gustos i els sabors de la terra (sigui quina sigui)!
ResponEliminaPel que fa al periodista, les vostres informacions confirmen totes les meves sospites; per tant, no és un doble i tinc a l'ínclit Carrascal de veí! El proper cop li diré alguna cosa.
Aquestes primeres de la foto semblen xirívies, juntament amb el nap fan molt bon caldo.
ResponEliminaPer aquí no n´he vistes de morades, les fulles es poden posar a les amanides?
Ja fa anys que en Carrascal feia les notícies de nit, no recordo quina cadena, pel seu to i les seves corbates valia la pena mira´l
Per rematar el tema pastanagues, us deixo una web
ResponEliminawww.carrotmuseum.com
Imma
Carai, sí que dóna joc això de les pastanagues.
ResponElimina