dimarts, 25 de novembre de 2008

Sitting on my sofa

14th Street

Dies enrere, quan encara no feia aquesta gelor d'ara, plantat al mig de la vorera a la cantonada sud-oest del carrer catorze amb la tercera avinguda (mapa), hi havia un sofà i dos nois que hi seien. Els ocupants del sofà semblaven absorts en els seus pensaments i gestions telefòniques; esmorzaven un parell de cafès de Dunkin' Donuts i duien aquesta indumentària tan novaiorquesa que, tant si és de Gap com d'American Apparel o d'alguna altra banda, continua semblant un xandall. La gent passava i els mirava, o passava de llarg com si no fossin allà o com si cada dia veiessin un sofà com aquell amb inquilins al carrer, cosa que d'altra banda ben bé podria ser a Nova York. De fet, em va venir al cap que aquest estiu al concert de la Filarmònica a Central Park n'havia vist un d'igual plantat al bell mig de la Great Lawn.

13 comentaris:

  1. Com es deia fa anys... Suposo que, això és Amèrica!! :-)

    ResponSuprimeix
  2. O una altra acció similar a allò de les cabines per resar. Tot és possible... a America, esclar.

    ResponSuprimeix
  3. Bé, no us penseu, que eixa escena l'he protagonitzada jo a l'encreuament de l'Estació de França amb Ronda Litoral portant un sofà que algú havia llançat prop del mercat del Born, i els únics que ens miraven sorpresos mentre descansàvem asseguts eren els guiris...

    ResponSuprimeix
  4. A Espanya també es veuen coses com aquestes. Ahir vaig veure en un informatiu de TVE que hi havia una dona a Madrid, instal·lada a la Castellana amb tot els seus estris (rentava la roba a la font i l'estenia en els arbres del voltant), en vaga de fam en contra de la Direcció General de Trànsit perquè l'havien suspesa reiteradament de la prova de conducció per obtenir el carnet.

    ResponSuprimeix
  5. El què volia dir abans és que el fet de convertir un fet casual i/o accidental en "art" crec que és més propi d'una ciutat com NY.

    ResponSuprimeix
  6. Estic completament d'acord amb en Joan. Les coses més inversemblants semblen normals a una ciutat com Nova York. L'excentricitat passa desapercebuda, com si tothom sapigués i acceptés que aquest parell fan una cosa absurda perquè els vé de gust fer-la i prou. No jutgen, els esquiven i prou.

    ResponSuprimeix
  7. rita,
    That's so NY!
    :)

    joan,
    Sí que podria ser una acció artística (o una de les performances d'Improv Everywhere).

    vicent,
    És una escena molt típica a Barcelona també. Jo, fa anys, en vaig protagonitzar una de similar, ajudant a unes amigues a traslladar un sofà de segona mà que havien trobat al carrer.

    Mila,
    Déu n'hi do!

    jbenet,
    Sí, suposo que és bàsicament una qüestió de números i no tant de creativitat. També d'efecte dominó: quan un comença, s'obre la veda i ja forma part de la normalitat urbana, més que no pas de l'excentricitat.

    ResponSuprimeix
  8. No havia vist el video... és genial!
    Això només passa a NY: ciutat Fluxus.

    ResponSuprimeix
  9. És bo, sobretot pel "marc incomparable".

    ResponSuprimeix
  10. He mirat el Google Street Map i he comprovat que ni el sofà ni el parell de panxa-contents hi eren en el moment de la foto. Al costat de la paperera hi ha una bossa molt grossa però dubto que sigui un sofà.
    Salut

    ResponSuprimeix
  11. Sí noi, la funció panxa-contents encara no és disponible a Google Maps ;)

    ResponSuprimeix
  12. O la nova modalitat del BookCrossing: el SofaCrossing.

    ResponSuprimeix