diumenge, 9 de novembre del 2008

“Tap water is fine”

The Reservoir, 3

A la ciutat de línies verticals, la ciència de les propines és una de les disciplines més complexes amb què es troben els nouvinguts. Per fer-ho senzill et diuen que al total del compte d'un restaurant li sumis el doble dels impostos; que deixis un dòlar per a cada beguda que demanis a la barra d'un bar; i, amunt-avall, un deu per cent per als taxistes. Amb això, sobreviuràs a la gran ciutat i t'estalviaràs males cares i algun que altre esbronc.

El que gairebé mai ningú no t'explica (en el meu cas va ser ell qui ho va fer) és la dinàmica (més concretament, l'estratègia) dels cambrers dels restaurants amb les begudes. Tan bon punt seus a taula, i abans i tot que et duguin la carta dels plats, ja et demanen què vols veure; en alguns casos, fins i tot, et porten primer la carta de vins, de begudes o de còctels, en funció del lloc. Si dius que sí, pots trobar-te que, quan estiguis demanant el menjar, t'hagis acabat ja la primera ronda i que el cambrer te n'ofereixi una segona; i així, anar fent, fins a tres o quatre.

D'aquesta manera, a banda d'acabar el sopar ben gat, la repercussió a la factura final serà considerable i el cambrer, i aquí ve el truc, s'embutxacarà una bona propina: el doble dels impostos; d'uns impostos calculats sobre l'increment del total del compte motivat per la fal·lera de fer-nos consumir begudes a preus astronòmics (entre 7 i 12 dòlars per una copa de vi, per exemple).

La solució? Quan et demanin què vols veure, digue'ls-hi que “New York City tap water is fine”.

8 comentaris:

  1. Sempre ajuda al pressupost llançar la típica pregunta: "Do you have any specials on beer today?"

    ResponElimina
  2. O preguntar si encara és "happy hour"... o això no s'estila a NY?

    Això de la "tap water" m'ha recordat l'"eau de carafe"... m'encanta veure com els cambrers francesos arrufen el nas cada cop que la demanes.

    ResponElimina
  3. Alerta amb la "tap water", perquè la qualitat varia segons els barris i els locals. No tothom té bons filtres a les aixetes i de vegades l'aigua és una mica tèrbola. D'altra banda l'aigua de Nova-York és força calcària, i no gaire bona per al ronyó i les vies urinàries. Ho sé per experiència

    ResponElimina
  4. Això de les propines és tot un món. La primera vegada que va anar a Estats Units no ho sabia i va rebre una esbroncada monumentat! Quin xàfec!

    Àlex

    ResponElimina
  5. Quan jo era a California -ja fa tant de temps- recordo que em cridava l'atenció que només seies a un bar o un restorant, et portaven un got ple d'aigua amb gel i et saludaven.

    Veig que les coses han canviat! O serà només a la costa est?

    ResponElimina
  6. Ui, a la costa est també és un clàssic el got d'aigua de l'aixeta tot carregat de gel, tant a l'estiu com a l'hivern, i que te'l reomplin cada cop que en fas un glop.

    A Nova York, d'aigua els en sobra; i la de l'aixeta, convenientment filtrada, és ben bona (si la compares, per exemple, amb la de Barcelona).

    ResponElimina
  7. hola , per mi que fà poc que visito la ciutat , i no per voluntat propia , el problema degut el meu angles , no es la propina mes aviat es que entre el que jo vull i el que em portin hi hagi quelcom que s´assembli.

    ResponElimina
  8. Ja m'agrada que em citis de passada... Ja saps que detectar models de negoci, encara que sigui el dels cabrers, és el meu tema (-:

    ResponElimina