dilluns, 3 de novembre de 2008

U

El Món a RAC1

Pinzellades de compte enrere per a les Eleccions de 2008.

Creuo la ciutat en un taxi a quarts de tres de la matinada; no hi ha gairebé ningú al carrer: més taxis, un camió de recollida d'escombraries, un de repartiment d'un forn i uns operaris que asfalten un tram del paviment. Els delis (com sempre, d'altra banda) són oberts, però a aquestes hores ningú hi compra flors. El taxi enfila ràpidament el carrer trenta-quatre en direcció al Madison Square Garden. De seguida som a la setena avinguda; li pago al conductor, en baixo, i entro al Pennsylvania Hotel on, a la sisena planta, El Món a RAC1 hi ha instal·lat un estudi de ràdio de campanya. Quan hi arribo, a tres quarts de quatre, hi són el conductor del programa, Jordi Basté, la periodista Anna Grau, i el subdirector de l'AVUI, Toni Cruanyes.

Uns més que d'altres, tots fem cara d'haver dormit poc. Tant la comunicació a través d'internet com les trucades a Barcelona són constants: el programa i les transicions quadren al minut. Entrem en antena més enllà de les quatre de la matinada, les deu del matí a Barcelona; conversem amb l'Emma i en Jordi sobre la vida a Nova York, i les paraules i els arguments hi flueixen com en una conversa de cafè.

A les cinc, sortim a fora al carrer. Mentre érem a l'estudi, ha plogut a Nova York. Tornem caminant amb l'Emma fins al barri; aquest barri luxós en què vivim en micropisos amb malsons (d'espai) als armaris. No ho sabíem, però som veïns.


Falta tan sols un dia per les eleccions.

25 comentaris:

  1. molt be i totalment real , t'he escoltat i hem fa molta ilusió haber pogut llegir el teu blog i poder-hi escriure, bé sóc una mica novell en tot això, fins aviat, t'aniré llegint...

    ResponElimina
  2. gràcies, anònim.
    la qualitat de novençà sovint és un grau ;-)

    ResponElimina
  3. T’he escoltat aquet mati, i enseguida que he pogut he buscat el teu blog, es la primera vegada que escric a un lloc aixi, no se si t’ha arribarà, jo he estat 2 vegades a NY i es la ciutat dels meus somnis, n’has tic enamorada, et seguiré, una abraçada

    ResponElimina
  4. Eis Miquel! Felicitats per la teva intervenció... m'ha fet gràcia escoltar-te. Suposo que ja deus tenir ben guardat el podcast :)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. ei, des de barcelona no es notava la son de matinada! molt bé l'entrevista...

    ResponElimina
  6. Miquel, avui has començat a ser famós a Barcelona. Jo normalment no puc escoltar la ràdio al matí, però aquests dies estic de baixa (una petita intervenció, res greu). M'ha fet molta gràcia sentir-vos, us he imaginat en plena nit xerrant per una gent que us escoltàvem a mig matí. I també m'heu fet enveja, doncs sempre m'hauria fet il.lusió viure i treballar "un parell d'anys" a Nova York. El teu blog és molt agradable, crec que me'n faré addicte lector.

    Creu-t'ho, la ràdio té aquest poder. Avui has començat a ser famós a Barcelona.

    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Avui tenia festa a l'institut i m'he despertat d'hora (a les 10 del matí) per escoltar el programa, ja que sabia que avui el feien desde Nova York.He escoltat la vostre tertulia sobre el moment actual dels Estats Units i les eleccions properes. M'he anima't, i avui mateix he obert un blog on hi penjaré fotos meves dels partits del Barça. Una abraçada i visca Catalunya :)

    ResponElimina
  8. anònima,
    sí que ha arribat. Moltes gràcies, comparteixo la teva passió per aquesta ciutat.

    xènia,
    Gràcies; el tinc ben guardat, tot i que és molt estrany escoltar-te la teva pròpia veu.

    laura_c
    vaig intentar dormir unes quantes hores abans, tot i això el dia de feina serà llarg i somnolent.

    nani,
    espero que la recuperació sigui ràpida. Moltes gràcies pel comentari.

    jordi,
    me n'alegro que hagi serveit perquè t'hagis animat a obrir-ne un tu. Molta sort!

    ResponElimina
  9. Ei jo t'acabo d'escoltar!
    Demà dia D. A veure com acaba.

    ResponElimina
  10. Ei miquel!
    Quina il.lusió m'ha fet sentir-te la veu i descubrir d'aquesta manera tant radiofònicament curiosa que camines per N.Y!
    Des d'aquí Catalunya una forta abraçada!

    ResponElimina
  11. Aquest matí sentia parlar sobre les 10 a rac1, però era molt d'hora, tant d'hora com per tu a NY... En fi m'hagués agradat sentir-te però a la feina no s'hi valen les ràdios!

    ResponElimina
  12. ...bé, ara sí que ja som al final. Aquesta transcendental campanya electoral nordamericana l'hem poguda seguir en aquesta ocasió de la mà de les teves intervencions agudes, explicatives, curioses, divertides, iròniques, sempre meravellosament documentades fotogràficament, suggerents, barackianes, lúcides, descobridores, intel·ligents, i esperades pels que vivim a l'altra banda de l'oceà... (thank you very much!!!). Ara queda, segurament, el més important, que és la derrota dels republicans, la fi del període Bush, el desmuntatge d'una de les administracions més reaccionàries i (neo-)conservadores imaginables, etc. etc. I no sé si la majoria dels votants nordamericans estan d'acord amb el "change" que aquí, a Barcelona, o a Europa en general, tothom vol i veu tan clar que s'esdevindrà. Creuem els dits, tirem els daus, i que els bons déus vetllin pel canvi!... (i que tu, des de la teva proximitat privilegiada, ens ho continuis explicant... que ja estem tots esperant notícies!). Salut!

    ResponElimina
  13. JO TAMBE T'HE ESCOLTAT,QUINA GRACIA,ARA SI QUE TOT CATALUNYA AT VISITARA EL BLOC. PER MOLTS ANYS. JUGANT AMB B.......

    ResponElimina
  14. Miq,

    Felicitats. Bones cròniques radiofòniques d'un expatriat.

    Sobre les eleccions, aquests dies vaig pensant "Ai Déu meu! Puc confessar que no m'acaba de fer el pes l'Obama?"

    ResponElimina
  15. Vaig allotjar-me en aquest hotel quan vaig ser a NY l'hivern passat... Em va encantar, malgrat les crítiques que té per la xarxa.
    Em sap greu no haver-te pogut escoltar. Ja feia dues hores que treballava. Llàstima, tinc sintonitzada RAC1 en totes les ràdios de casa des que en Bassas no és a Catalunya Ràdio.
    Si penges l'emissió, l'escoltaré.
    ;)

    ResponElimina
  16. Jo hi vaig aquesta nit...Aviam si ens veiem aviat Miquel, que llegir-te només no és prou.

    Jordi Graupera.

    ResponElimina
  17. Vaig poder sentir només la presentació. Podries penjar l'entrevista. M'gradaria sentir-ho tot.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  18. Es a dir: des que vaig conèixer aquest bloc que llegeixo a diari el que hi escriu en Miq (quasi sempre opinant), escolto Rac1 des que vaig descobrir l'emissora, cada dia de la meva vida, unes 8 hores l dia... i el dia que el gran Miq hi participa ni més ni menys a NY no hi era...perquè em sento tant malament?
    Be, vaig a baixar-ho de la web amb la cua entre les cames...

    ResponElimina
  19. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  20. ei! M'he baixat el podcast de RAC1 i t'he escoltat. Que emocionant!!!

    Se'm fa estrany sentir-te, no havia imaginat mai la teva veu, però és m'agrada. I una entrevista i conversa molt interessant.

    Àlex

    ResponElimina
  21. i quina serenor!

    Devia ser per la son?

    ResponElimina
  22. hola , em dic jordi .No t´he pogut escoltar , encara que m´hauria fet il.lusió , sobretot per el fet que treballis al mskcc , ja que si tot va be el dia 10 hi he d´anar amb el meu fill per segona vegada , i crec que es un hospital fantastic amb uns profesionals molt qualificats . Endevant amb la tasca que realitzeu i ànims

    ResponElimina
  23. pero el que ens importa:
    vau lligar tu i l'emma????

    ResponElimina
  24. ei podries penjar l'entrevista pels que no la vam escoltar. Segur que es força interesant.

    ResponElimina