The Cab Ride

Sóc en un taxi a l'alçada del carrer catorze a Manhattan, Nova York. Fa fred, molt fred d'hivern, i el taxista paquistanès corre massa, com d'altra banda és habitual en aquesta ciutat. A la ràdio que té sintonitzada al taxi, diuen que avui a Kandahar, a l'Afganistan, hi han mort tres policies en un atac i, de sobte i alhora, tot et sembla tan proper i tan absurd. Qui ets tu, qui són ells, què hi fas tu aquí arrecerat del fred en un taxi que et duu a casa, i qui són ells que ja no hi són, i que han deixat de ser en una comissaria a l'altra punta del món; com si tot succeís en un guió o als fotogrames de la darrera d'Alejandro González Iñárritu. I, tot d'una, ets al carrer cinquanta-nou, i voreges Central Park pel sud dins del mateix taxi on sempre havies estat (el del conductor paquistanès), i a la ràdio sents que a Colòmbia uns guerrillers han mort algú com tu i com jo; i penses… què poc que val la vida humana! i com, al mateix temps, tot et sembla tan proper (i tan llunyà).