The DJ Taxi

Avui fa una nit atípica de desembre: mitjanit i encara fa 16 graus centígrads (!). Comparteixo un taxi amb uns amics que són a Nova York per feina; hem sopat plegats i ells tornen a l'hotel on s'estan hostatjats, i jo cap a casa. En aquesta ciutat, és usual compartir taxi, i un cop hi puges indicar-li al taxista quantes parades haurà de fer i a quins carrers. En aquest cas, me n'oblido (i ja us ho dic d'avançada, perquè alguna cosa té a veure amb el que s'esdevindrà).

Dies enrere algú feia referència a la pel·lícula Night on Earth de Jim Jarmusch. Aquesta nit, però, les referències eren més les de She's the One d'Edward Burns; en concret, l'escena en què Heather (Cameron Diaz) puja a un taxi que condueix el seu ex, Mickey (Edward Burns), i, quan se n'adona qui és que el duu, li etziba un contundent “Look where your decency has gotten you. You are the only English-speaking white guy driving a cab in New York. That should tell you something.” [Mira on t'ha dut la teva honradesa. Ets l'únic blanc que parla en anglès que condueix un taxi a Nova York. Això t'hauria de fer reflexionar].

I sí que és veritat que és ben poc usual ensopegar amb un taxista autòcton, i que els cops que m'hi he trobat els puc comptar amb els dits d'una mà. Avui n'he d'afegir un altre. Només pujar al taxi, el conductor ens ha demanat d'on érem; i després de whoa de rigor en sentir el nom de la ciutat, ens ha deixat ben descol·locats quan ens ha preguntat amb quantes dones es podia casar un home al nostre país. Jo li he dit que, normalment, només amb una; i ell m'ha respost amb un misògin “one is too many” [una ja és massa]. Tot seguit, per compensar-ho (o acabar-ho d'adobar), ha repetit la mateixa pregunta però a la inversa, i a la resposta —ara dedicada al sexe masculí—, hi ha afegit un “one is too much laundry” [una cosa així com “un únic home ja són massa calçotets i mitjons per rentar”]. També ens ha ofert candies [caramels] (bé, ha fet que ens fixéssim que en duia un cistell ple a la part de darrera del cotxe) i, finalment, hem arribat a l'hotel. Allà, els meus amics han baixat i, com que el conductor havia aturat el taxímetre perquè jo no li havia indicat que faríem una segona parada, l'ha hagut de tornat a encendre.

No m'he menjat cap caramel. Això sí, una nova baixada de bandera; i amb el taxímetre rodant de nou, i el taxi enfilant una Park Avenue carregada de llums de nadal, s'ha obert la veda de nou i m'ha tornat a demanar (com si fos un passatger totalment diferent) que “amb quantes dones es podia casar un home al nostre país”. La mateixa resposta, el mateix oferiment de caramels…

El taxista en qüestió respon al pseudònim de “The DJ Taxi” i a la tarja que m'ha donat hi diu que es dedica a “Raising money for the Homeless Through the Arts: Transportation, Music, Education and Writing”, i que fa hores extra i organitza "Fund raising DJ Taxi Musical Charity Events”. Propina i donació. I, això sí, “Happy Holidays!”.