dilluns, 15 de desembre de 2008

The DJ Taxi

Manhattanhenge, 2

Avui fa una nit atípica de desembre: mitjanit i encara fa 16 graus centígrads (!). Comparteixo un taxi amb uns amics que són a Nova York per feina; hem sopat plegats i ells tornen a l'hotel on s'estan hostatjats, i jo cap a casa. En aquesta ciutat, és usual compartir taxi, i un cop hi puges indicar-li al taxista quantes parades haurà de fer i a quins carrers. En aquest cas, me n'oblido (i ja us ho dic d'avançada, perquè alguna cosa té a veure amb el que s'esdevindrà).

Dies enrere algú feia referència a la pel·lícula Night on Earth de Jim Jarmusch. Aquesta nit, però, les referències eren més les de She's the One d'Edward Burns; en concret, l'escena en què Heather (Cameron Diaz) puja a un taxi que condueix el seu ex, Mickey (Edward Burns), i, quan se n'adona qui és que el duu, li etziba un contundent “Look where your decency has gotten you. You are the only English-speaking white guy driving a cab in New York. That should tell you something.” [Mira on t'ha dut la teva honradesa. Ets l'únic blanc que parla en anglès que condueix un taxi a Nova York. Això t'hauria de fer reflexionar].

I sí que és veritat que és ben poc usual ensopegar amb un taxista autòcton, i que els cops que m'hi he trobat els puc comptar amb els dits d'una mà. Avui n'he d'afegir un altre. Només pujar al taxi, el conductor ens ha demanat d'on érem; i després de whoa de rigor en sentir el nom de la ciutat, ens ha deixat ben descol·locats quan ens ha preguntat amb quantes dones es podia casar un home al nostre país. Jo li he dit que, normalment, només amb una; i ell m'ha respost amb un misògin “one is too many” [una ja és massa]. Tot seguit, per compensar-ho (o acabar-ho d'adobar), ha repetit la mateixa pregunta però a la inversa, i a la resposta —ara dedicada al sexe masculí—, hi ha afegit un “one is too much laundry” [una cosa així com “un únic home ja són massa calçotets i mitjons per rentar”]. També ens ha ofert candies [caramels] (bé, ha fet que ens fixéssim que en duia un cistell ple a la part de darrera del cotxe) i, finalment, hem arribat a l'hotel. Allà, els meus amics han baixat i, com que el conductor havia aturat el taxímetre perquè jo no li havia indicat que faríem una segona parada, l'ha hagut de tornat a encendre.

No m'he menjat cap caramel. Això sí, una nova baixada de bandera; i amb el taxímetre rodant de nou, i el taxi enfilant una Park Avenue carregada de llums de nadal, s'ha obert la veda de nou i m'ha tornat a demanar (com si fos un passatger totalment diferent) que “amb quantes dones es podia casar un home al nostre país”. La mateixa resposta, el mateix oferiment de caramels…

El taxista en qüestió respon al pseudònim de “The DJ Taxi” i a la tarja que m'ha donat hi diu que es dedica a “Raising money for the Homeless Through the Arts: Transportation, Music, Education and Writing”, i que fa hores extra i organitza "Fund raising DJ Taxi Musical Charity Events”. Propina i donació. I, això sí, “Happy Holidays!”.

12 comentaris:

  1. Miq,
    la foto s'afegeix al text, la qual cosa ens fa sentir Nova York en estat pur...llumenera del segle XXI..salut

    ResponSuprimeix
  2. L'Edward Burns es va desinflar una mica a partir d'aquí.

    ResponSuprimeix
  3. Bon personatge. Segur que si sapigués que surt a La Llumenera estaria encantat!

    ResponSuprimeix
  4. Trina, Agnès,
    :)

    Rubèn,
    Completament d'acord. Tot i que Sidewalks..., que és posterior a la trilogia de Long Island, tampoc no està malament.

    ResponSuprimeix
  5. Que bo! Realment el món del taxista és al.lucinant a tot el món.
    Ara, aquest ha deixat el llistó molt alt!

    ResponSuprimeix
  6. És que tant Helmut com Yoyo són persontages tan beckettians.

    "It's nice"
    "It's New York.. it's cool"
    "It's cold... it's cool"
    ...

    Fantàstic!

    ResponSuprimeix
  7. Crec que cap de les històries que m'han passat en un taxi a BCN es poden comparar amb aquesta. Curiós, cada cop que baixa la bandera fa les mateixes preguntes? Els taxis de Nova York són una espècie a part, no?

    ResponSuprimeix
  8. Mira que els odio als taxistes... aquest però el robot aquest m'ha caigut simpàtic.

    ResponSuprimeix
  9. Brillant el post (i el taxista). En tots els anys allà em sembla que només me'n vaig trobar un d'americà, i també era pintoresc (deixava el taxi per anar a criar gallines).

    ResponSuprimeix
  10. és ben bé que els taxistes d'arreu del món tenen un no sé què en comú eh...

    ResponSuprimeix
  11. Quines ganes de tornar a veure Night on earth.
    La foto és preciosa, això és la gran ciutat.
    No sé què em fa pensar en algun taxista de l´Almodóvar.
    Gràcies osonenques
    Imma

    ResponSuprimeix
  12. Sóc una mala persona en actiu: no hauria caigut en la fundraise per molta propaganda que hagués hagut d'aguantar.

    Tot i que els taxistes d'una companyia de les de Cerdanyola són un amor (és de llarg el millor servei de taxi que he trobat mai), el màxim que he fet ha estat arrodonir-los algun viatge i comprar-los una participació de loteria. Per simpatia.

    ResponSuprimeix