Hivern u
La primera nevada d'una certa entitat d'aquest hivern cau a quarts de set quan faig cap al Madison Square Garden. A migdia, els flocs eren supersize i ara, a estones, es barregen amb l'sleet: una calamarsa petita, de la mida d'una llentia.
Quan arribo a Midtown, la neu té una qualitat més líquida, gairebé de pluja però que cau molt més lentament.
Neil Young i Wilco en un mateix cartell? Tot i que desconec els Everest... això si que és un bon concert!
ResponEliminaPel que fa a la neu... sempre he pensat que, tot i els seus inconvenients, és molt millor que la pluja. El blanc sempre dóna llum.
Neil Young i Wilco plegats. Era el darrer concert que feien d'aquesta gira. Llàstima del Madison que, tot i les bones maneres dels de Chicago, no és el lloc més idoni per a gaudir de la seva música. El Canadenc, en canvi, es mou perfectament en el format de l'arena rock. Imparable!
ResponEliminaLong Life to Young!
ResponEliminaSuposo que fer de teloner de Neil Young en un lloc com el Madison ha d'intimidar força, no?
ResponEliminaDe fet, només recordo un concert on el teloner superés el cap de cartell. Tot un Adam Green passant per la cara a uns Belle & Sebastian desconcertats.
Neil Young segur que imposa a un Wilco que no li arriba a la sola de la sabata..però clar, és un caramel massa dolç ser-hi aprop..salut
ResponElimina