dimecres, 3 de desembre del 2008

Mama, jo vull ser marineru

Be good

Fes bondat —pensa la mare, mentre ell vestit com si celebrés la primera comunió la saluda des de la coberta del portaavions. La instantània és d'una tanca publicitària, acompanyada d'unes altres tres, que presidia l'altre dia a la nit un dels racons del món amb més saturació lumínica i propagandística. A Times Square, entre neons i flaixos de notícies, hi sobresortien aquests Be Good, Be home by dark [No tornis molt tard], Try something new for once [Fes alguna cosa de profit aquest cop] i Never go out by yourself [No surtis mai sol], acompanyats d'unes immaculades imatges de marinerets, vestits de blanc nuclear i la marca NavyForMoms.com. Un cop superada la sorpresa inicial, vam descobrir que no es tractava del nou anunci d'una marca ben coneguda de roba, ni de la darrera campanya amb models musculats del modista francès Jean-Paul Gaultier, sinó la versió americana d'aquell patrio “Te gustan las olas?” que durant tants matins em va donar la benvinguda quan entrava en cotxe a Barcelona per la Diagonal.

6 comentaris:

  1. La foto del "Be good - Mom" sembla ben bé d'anunci de musical de Broadway... un Cole Porter inèdit, potser?

    La publicitat cada cop em confon més...

    ResponElimina
  2. La publicitat sempre fa les coses llamineres...

    ResponElimina
  3. Com ho deien, «haz turismo invadiendo un país»? És com unes colònies d'estiu, però amb un final macabre que no té res a veure amb pintures i cançons...

    Era el millor anunci de tots els que hi havien per allí, mastegant l'espai negre de la nit.

    ResponElimina
  4. Sí senyora! Tenyeixen el militarisme amb aquest tint suau de pel·lícula d'herois salvadors, perquè si ensenyessin el que de debò s'hi cou, i que l'altre dia veia en un reportatge sobre soldats americans insubmisos, no s'hi allistaria ni Déu nostrusenyó!

    ResponElimina
  5. Bé... el govern e'pañol fa un temps també va fer uns anuncis on tot semblava que allistar-se era com apuntar-se a una ONG.

    ResponElimina
  6. M'explico... el sil·logisme era que el militar fa missions de pau i no la guerra.

    ResponElimina